Les infraestructures danyades per la dana, reconstruïdes en temps rècord

Fa un any que l’episodi de la dana del 29 d’octubre del 2024 va colpejar la província de València deixant un important rastre de destrucció en carreteres, infraestructures ferroviàries, línies de metro, transport públic. També va quedar interromput l’accés de moltes persones a la mobilitat quotidiana. En este temps, la Generalitat i el govern espanyol han desplegat un pla intens de reconstrucció de la xarxa de mobilitat que inclou carreteres, línies de tren, metro i tramvia, autobusos, ponts i passos, retirada de vehicles atrapats, neteja de barrancs i barreres. L’objectiu no és només reparar el que s’ha perdut, sinó també reforçar les infraestructures perquè siguen més resistents davant de possibles catàstrofes.

La dana i posterior barrancada van afectar greument les infraestructures de transport. Un any després, les administracions han aconseguit fer-ne una reconstrucció ràpida i efectiva, amb la majoria de les vies de comunicació restablertes. En tot cas, el treball no ha acabat.

L’abast dels danys i la resposta immediata

La magnitud de la catàstrofe va ser enorme: es van veure afectats centenars de quilòmetres de carreteres estatals, autonòmiques i locals, ponts i passos i xarxes de transport públic. Segons dades oficials, l’episodi va perjudicar més de 300.000 persones amb 800 km de carreteres danyades, 141.000 vehicles sinistrats, 280 km de línies ferroviàries destrossats i 350 km de cursos d’aigua alterats.

El govern autonòmic i l’Estat es van repartir les competències de reconstrucció: la Generalitat assumia les vies autonòmiques i municipals, mentre que el Ministeri es feia càrrec de les autovies, les línies ferroviàries i les infraestructures de gran capacitat. L’aigua no sols va afectar vies i trens, sinó també vehicles atrapats, ponts destruïts, passos inundats i una gran operació de neteja i recuperació.

En la primera setmana d’emergència es van mobilitzar més de 2.000 efectius i centenars de màquines pesants per a restablir accessos i garantir la connexió amb hospitals, polígons industrials i estacions.

Recuperació de carreteres

El Ministeri de Transports va recuperar 158 dels 160 km de carreteres danyades per la dana en només vint dies. Es van reparar trams de l'A-3, V-30, V-31, A-7, N-330 i N-3, incloent-hi el desplaçament provisional de la A-7 sobre el barranc de Poio, que va permetre restablir la funcionalitat del bypass de València.

A més, s'ha obert un nou pont a la CV-33 sobre el barranc de Poio, desbordat durant la dana. La nova infraestructura, amb una inversió de 12,5 milions d'euros, incorpora mesures de resiliència per a fer front a fenòmens climàtics extrems i l'han executada en un temps rècord de huit mesos.

Una de les actuacions més visibles de la Generalitat ha sigut la reparació de les vies autonòmiques que van quedar tallades per la riuada. Les xifres parlen per si soles: de les díhuit carreteres autonòmiques greument afectades, amb uns 47,3 km inoperatius, totes han quedat completament recuperades.

Un cas simbòlic és el de la via CV-36 —entre Torrent, Alaquàs i Aldaia—, que va restablir la circulació després d'habilitar un viaducte provisional de 510 m i dos carrils per on transitaven prop de 30.000 vehicles diaris. A més, es van fer contractes d’emergència per a la reparació de ponts i passos sobre barrancs, com el de Poio o el Magre, i per a talussos i infraestructures de contenció.

En juliol, huit mesos després que la barrancada del Poio s'emportara el pont de la CV-33, coneguda com l'autovia de Torrent, a l'altura de Picanya, el trànsit rodat va tornar a ocupar els dos carrils d'este tram que connecta el municipi amb València. Una de les incidències més visibles va ser la via autonòmica CV‑36, que quedà tallada per la riuada, i va ser l’última de les díhuit vies autonòmiques greument afectades que es va reobrir al trànsit.

El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha assenyalat que les carreteres de titularitat autonòmica es troben "totalment recuperades" i no sols amb solucions provisionals, sinó també amb intervencions definitives.

L'última intervenció va finalitzar divendres amb la reobertura de la passarel·la del riu Magre entre Real i Montroi. Una infraestructura clau per a comunicar les localitats que va resultar greument danyada per la dana i que ara és més segura i resistent davant de crescudes i riuades. La nova passarel·la, de 150 metres de longitud i 4 metres d'amplària, s'ha dissenyat amb fonamentacions profundes que en garantixen la resistència davant de possibles crescudes del riu.

Recuperació ferroviària

En els treballs per al restabliment ferroviari després de la dana, Adif va restablir el servei de les línies C1 i C2 de Rodalia de València el 16 de desembre del 2024, gairebé una setmana abans del que tenien previst. Esta recuperació va permetre recuperar el servei en 274,6 quilòmetres de línies afectades.

Renfe també va reactivar les línies d'alta velocitat entre València i Madrid, així com els serveis Euromed i Intercity entre València i Barcelona, i entre València i Múrcia, facilitant així els desplaçaments de llarg recorregut.

Malgrat les intervencions efectuades, encara queden trams pendents de reconstrucció. La línia C3 de Rodalia entre Aldaia i Utiel és una de les més afectades amb les obres en curs.

El Ministeri de Transports ha anunciat que les obres de reconstrucció de les carreteres afectades continuaran al llarg del 2025, amb l'objectiu de completar-les en el menor temps possible.

Transport públic: metro, trens i autobús

El transport públic metropolità també va patir danys crítics. En el cas de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (Metrovalència), la línia 1, entre Picanya i Paiporta, va quedar pràcticament inutilitzada per inundacions al centre de control i vies. Es van assignar contractes d’urgència per valor de diversos milions d’euros per a reparar vies i infraestructura. En paral·lel, es van habilitar serveis substitutius d’autobús per a garantir la mobilitat mentre duraven les obres.

Segons la pàgina de la Conselleria, des del 18 de febrer del 2025 ja funcionava el recorregut de les línies L1, L2 i L7 fins a València Sud gràcies a la recuperació de freqüències prèvies a la inundació. També es van habilitar autobusos substitutius i línies especials de transport públic per a garantir els desplaçaments durant els treballs. En concret, es van posar en marxa 25 línies llançadora per a suplir el servei de Metrovalència.

El 27 de juny del 2025 es va reobrir el servei complet en el tram València Sud-Castelló després que acabaren les intervencions en prop de cinquanta quilòmetres de ferrocarril.

Recursos mobilitzats per la dana

El Ministeri de Transports va mobilitzar 930 treballadors i 319 màquines per a reparar les infraestructures danyades. Adif també va desplegar 430 treballadors i 107 màquines per a restablir les línies de Rodalia C1, C2 i C3, així com la línia d'alta velocitat Madrid-València. El Ministeri de Transports ha fet un gran esforç per a recuperar 160 km de carreteres, 274,6 km de vies de Rodalia i 149,1 km de vies d'alta velocitat recuperades.

En paral·lel, la Generalitat va activar el Pla Endavant, un conjunt de 339 mesures amb un pressupost estimat de 29.000 milions d'euros, per a la reconstrucció i millora de les infraestructures afectades. La Generalitat ha invertit més de 300 milions d'euros per posar-les a punt amb l'objectiu de facilitar la mobilitat i l'activitat econòmica de les zones afectades.

La rehabilitació de les infraestructures municipals també avança en paral·lel. El president de la Generalitat va anunciar que ja s’havia finalitzat el 50% de les obres de recuperació d’infraestructures locals danyades per la dana.

Malgrat els avanços, no tot està resolt. El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicent Martínez Mus, ha reconegut que la “zona zero” no està plenament preparada per a un altre episodi similar i que cal augmentar la resistència de les infraestructures.

Entre els punts que queden pendents figura la millora de la xarxa de Metrovalència per a augmentar freqüències, l'acabament de les obres estatals com el bypass de l’A-3, i el reforç de la coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per als dragatges i manteniment de barrancs i rieres afectades.

També diverses empreses i entitats han estat reconegudes pel seu paper clau en la reconstrucció. La Generalitat ha destacat la tasca de grups com Alcúdia i CPS per la seua implicació en les obres d'emergència i reconstrucció en municipis com Llombai, Cheste, Bétera i Villar del Arzobispo. Esta col·laboració entre administracions i empreses ha esdevingut fonamental per a dur a terme una reconstrucció ràpida i efectiva.

Un any després de la dana, el govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments han afrontat l’enorme tasca de reconstrucció de la xarxa de mobilitat. Carreteres, metro, autobusos, ponts i vies han tornat a posar-se en marxa, amb un esforç intens i una visió de futur: que no sols es repare el que s’ha perdut, sinó que millore i siga més resistent.