El futur de la Lluna: l'expedició Artemis II obri la porta a colonitzar-la i explotar els minerals
L'astrofísica de la Universitat de València, Amelia Ortiz, assegura que és possible habitar el satèl·lit i ocupar antics túnels volcànics protegits de la radiació solar
El llançament del coet Artemis II, previst per a este mes, marcarà un nou pas en l’exploració lunar amb una missió que va molt més enllà de l’òrbita tripulada al voltant del satèl·lit. A més de l’objectiu científic, el programa incorpora un clar interés comercial, amb la mirada posada en l’explotació de recursos i en un futur turisme espacial.
La NASA ultima el primer vol tripulat al voltant de la Lluna en mig segle. L'objectiu és sobrevolar-la i tornar a la Terra després de posar a prova una llarga llista de sistemes crítics. En principi, la finestra de llançament s'obria este diumenge fins al dimecres 11 i l'assaig previ s'ha hagut d'ajornar al dia 6 en previsió de temperatures inusualment fredes a la costa de Florida, des d'on s'enlairarà la missió.
D'esta manera, els Estats Units tornen a mirar a la Lluna. El llançament d’Artemis marca un nou pols espacial amb la Xina i obri el camí perquè els humans hi tornen més de mig segle després. Una missió complexa que ha servit per a posar a prova la tecnologia que farà possible el pròxim gran salt.
La futurible explotació de la Lluna
Segons explica l’astrofísica de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, Amelia Ortiz, "el futur de la Lluna és que la colonitzem totalment, per a tota mena d’usos: comercials, de recerca científica i també de turisme espacial". Ortiz destaca que antics túnels volcànics podrien allotjar colònies humanes protegides de la radiació solar, cosa indispensable, ja que "en no haver-hi atmosfera, no tenim eixa pantalla que ens protegix».
El programa Artemis II compta també amb la participació d’empreses interessades en l’explotació de minerals com el deuteri, clau per a possibles fonts d’energia neta. A més, la baixa gravetat lunar obri la porta al desenvolupament de nous materials i fàrmacs. Tot això, subratlla Ortiz, planteja importants reptes legals: "la Lluna no seria de ningú, segons el dret espacial, que impedix que cap país faça el que vulga", una situació comparable a la que es viu actualment a l’Àrtic.
