'Fang i vidre', un documental per a sanar el trauma de les riuades
Un supervivent de la riuada del 57 dialoga amb el renebot de huit anys, supervivent de la dana del 29-O, per a preservar la memòria col·lectiva
Després de la dana, un supervivent de la riuada del 1957 i el seu renebot de huit anys descobrixen que la millor manera de sanar un trauma és compartir-lo. I d'ací naix el documental Fang i vidre, una de les nombroses produccions valencianes que van vore la llum arran de la tragèdia.
Enrique va sobreviure a la riuada del 57, Pau, el seu renebot, a la dana del 2024. Enrique afirma que, en sentir la notícia de la dana, li va vindre al cap la riuada del 57, mentre que Pau recorda com una persona de la seua escola va morir durant la barrancada del 29 d’octubre d’ara fa dos anys.
Va ser al Lluís Vives de Massanassa. El col·legi l'han enderrocat i Pau troba a faltar la seua escola. Dos anys després, Enrique i Pau han tornat a este escenari per a fer memòria.
El menut conta que estava apunt d'entrar al menjador quan sa mare el va arreplegar i el va dur a casa. “Com tres hores després vaig mirar pel balcó i vaig vore un muntó d'aigua passant pel carrer”, rememora.
La mateixa sensació d'Enrique, 67 anys abans, que explica com a sa casa entraren dos metres d’aigua, però l'endemà n’hi havia quasi un metre de fang. “Durant molts anys vaig tindre un trauma perquè revivia la situació d’horror que es va viure a ma casa l’any 57”, confessa.
El documental connecta els arxius de 1957 amb les imatges del present per a preservar la memòria col·lectiva d'una comunitat colpejada per l'aigua. Gràcies a la seua participació, Enrique i Pau han descobert que la millor forma de sanar un trauma és compartir-lo. “Són riuades, tenen aigua i fang i els dos estàvem igual de preocupats i quasi teníem la mateixa edat”. Pau enumera les similituds entre la seua experiència i la d’Enrique.
El seu besoncle, per la seua part, assegura que, en el 57, “els serenos amb un xiulet” aconseguiren avisar tot el barri del Carme, al centre de València, molt poblat en l’època, on no va haver-hi cap víctima. “Com és possible que amb la tecnologia que tenim actualment no es poguera avisar tots estos pobles?”, es pregunta?
Amb el diàleg íntim entre Enrique i Pau, Fang i vidre aborda tres qüestions fonamentals: el trauma i el silenci, la transmissió de la memòria i la reparació emocional.
