Dia Europeu de les Persones Sense Llar: Càritas alerta del repunt de persones en esta situació i reclama més recursos per a l'habitatge
A València hi ha més de 800 persones sense sostre, però menys de la meitat tenen plaça en albergs o pisos tutelats; una investigació de la UPV revela que patixen un 20% més de risc de càncer
Marianela és una de les vint persones sense sostre que, ara com ara, estan acollides temporalment al Centre Sant Esteve de Càritas a València. Assegura que trobar este refugi li ha canviat el dia a dia: “Sents tot l’acompanyament que hi ha ací; hauria d’haver-hi molts més llocs així”, afirma agraïda. Allà també busca una nova oportunitat un jove que preferix mantindre l’anonimat.
La responsable jurídica del centre, Maite Moreno, explica que totes les persones que hi arriben tenen un perfil similar: “Estan en situació de carrer i necessiten un lloc per a estabilitzar-se i iniciar un procés d’inclusió social. Després, que puguen eixir millor d’ací del que van entrar.”
El centre compta amb una dotzena de professionals que treballen per a aconseguir la reinserció de les persones acollides. L’estada màxima és de sis mesos, però el gran mur apareix en el moment de buscar habitatge: “Els processos d’inclusió social es trenquen només per l’accés a l’habitatge. I és una llàstima”, lamenta Moreno.
A les dificultats per trobar una casa se sumen els problemes de salut. Segons una investigació del grup Bdslab, de la Universitat Politècnica de València, les persones sense sostre tenen un 20% més de probabilitats de patir càncer. L’investigador Antonio Blasco explica que les causes són múltiples: “El consum de drogues, l’alcoholisme i el fet de deixar de cuidar-se. Al final, no tracten la salut com una cosa prioritària.”
El seu company Vicent Blasco considera que els servicis públics han d’adaptar-se millor: “Els sistemes de salut haurien de poder acostar-se més a estes persones i oferir servicis adaptats a les seues necessitats.”
Només a la ciutat de València hi ha més de 800 persones sense llar i menys de la meitat disposen de places en albergs o pisos tutelats. La resta, senzillament, sobreviuen com poden.
