Cronologia dels accidents ferroviaris més greus d'Espanya: de la tragèdia d'Adamuz a la revolta d’Angrois

Més de seixanta persones han mort este dimecres en un accident entre dos trens d'alta velocitat a Toledo, en la línia que connecta Madrid i Sevilla. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha assenyalat que la col·lisió s'ha produït després que el centre de control d'Adif a Atocha donara via lliure a la circulació ordinària, tot i que el protocol ferroviari no ho permetia en eixes circumstàncies.

La magnitud del sinistre torna a posar el focus sobre la seguretat del transport ferroviari. Les dades de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària situen entre seixanta i setanta el nombre d'accidents significatius que es produïxen anualment a Espanya. Són incidents que van des de descarrilaments i col·lisions fins a altres successos amb conseqüències greus per a les persones o les infraestructures.

Nou mesos d’Adamuz: dos sinistres greus en només un any

El nou accident arriba menys d'un any després de la tragèdia d'Adamuz. El 18 de gener de 2026, el descarrilament d'un tren Iryo que viatjava de Màlaga a Madrid va fer que envaïra la via adjacent, per on circulava un Alvia cap a Huelva. La col·lisió d'estos dos trens, també en la línia d'alta velocitat, va causar 46 morts i 292 ferits. Deu mesos després, les causes del sinistre encara s'investiguen.

Angrois, l’accident ferroviari més mortífer dels últims anys

L'accident ferroviari amb més víctimes mortals de la història recent d'Espanya va ocórrer el 24 de juliol del 2013 a Santiago de Compostel·la. Un tren Alvia va descarrilar a la revolta d'Angrois quan circulava a uns 200 quilòmetres per hora, en un tram on la velocitat màxima estava limitada a 80. El sinistre va causar 80 morts i 144 ferits. Recentment, el maquinista ha demanat l'indult per les errades en la senyalització del tram.

Altres tragèdies: del metro de València als centenars de morts de Torre del Bierzo

A la Comunitat Valenciana, un dels accidents més greus va tindre lloc el 3 de juliol de 2006 al metro de València. Un comboi de la línia 1 va descarrilar entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús, amb un balanç de 43 persones mortes i 47 ferides.

Abans, el 2003, el xoc entre un tren de passatgers i un de mercaderies a Chinchilla, a Castella-la Manxa, va causar 19 morts i 38 ferits. Dos anys abans, a Lorca, a Múrcia, un tren va envestir una furgoneta que transportava treballadors equatorians cap a la faena en un pas a nivell sense barreres. Van morir-ne 12.

Si retrocedim encara més en el temps, trobem altre accident on va estar implicat un comboi valencià. El dilluns 9 de gener de 1961, a les set i vint-i-cinc minuts del matí, va tindre lloc en la bifurcació d'agulles de Casa Antúnez, de l'Hospitalet de Llobregat, un tràgic xoc frontal entre un tren exprés procedent de València amb destinació a Barcelona i un tren de mercaderies que provenia de l'estació de Sants. 

El brutal impacte va provocar que els vagons del tren valencià acabaren convertits en un amuntegament de ferros i fusta, amb un balanç total de 25 morts i una cinquantena de ferits.

D’entre tots els accidents ferroviaris, destaca el del Bierzo, a Lleó, el 1944, considerat el més mortífer de la història ferroviària espanyola. El règim franquista va xifrar oficialment les víctimes en 78, però investigacions posteriors apunten que el nombre real podria haver superat les 200. També van ser greus els sinistres de Velilla de Ebro, a Saragossa, el 1940, amb 48 morts, i d'Urduliz, a Biscaia, el 1970, amb 33.