Els comerciants combaten el malbaratament alimentari amb solucions innovadores

Es calcula que cada persona malbarata 65 quilos d'aliments al llarg de tot un any i, al Mercat Central d’Alacant, 194 parades busquen eixida per a tots els aliments

Setmana contra el malbaratament alimentari / À Punt NTC

Es calcula que cada persona llança al contenidor del fem 65 quilos d'aliments al llarg de tot un any. En la Setmana contra el Malbaratament Alimentari ens hem acostat al Mercat Central d'Alacant, a la comarca de l’Alacantí, per a saber de primera mà quines són les solucions creatives dels comerciants per a reduir al màxim eixe problema. Este mercat té 194 parades, el 90 % de les quals venen productes frescos i amb data de caducitat. Aliments, per tant, als quals cal buscar eixida, abans que acaben al contenidor del fem. Estes són algunes de les fórmules que empren:

El president de l’Associació de Comerciants de Mercats Municipals d’Alacant, Paco Alemany, explica que el primer que cal fer per a reduir el malbaratament alimentari és ajustar les compres a la demanda. “No és el mateix la venda d’un dissabte que la d’un dia entre setmana”, conta Jessica Sánchez que és pescatera. A més, Alemany també aconsella revisar el gènere que els queda quan està acabant-se el dia, i decidir abaixar el preu d'alguns productes. "Al final la minva que hi ha és molt menuda", afirma.

En segon lloc, cal avançar-se a la data de caducitat o consum preferent. “Si alguna cosa està a set o huit dies de consum preferent, tinc un acord amb bars i els rebaixe el preu”, explica una venedora. “Li botem foc al preu directament i així cada dia tenim gènere fresc”, afirma un altre pescater. “T'eixiran les coses molt més barates sobretot els dissabtes” explica l’encarregada d’una parada de menjars preparats. “Abans de tirar-ho, ho regalem als bars”, concreta.

També cal fer el producte irresistible. Una parada de productes vegans, per exemple, fa lots de productes a bon preu i avisa la clientela a través del seu canal de WhatsApp. Aida Marín, la venedora, conta que “venen a granel perquè el client s'emporte la quantitat justa” i fan “lots barats amb els excedents que divulguem per un canal de whatsapp”.

Una altra manera de lluitar contra el malbaratament és oferir el producte preparat per a consumir. “Si les fruites estan madures, les pelem i fem safates preparades per a consumir”, relata una de les venedores.

Una nova llei en tràmit

A Espanya, el malbaratament alimentari s'ha anat reduint entorn del 6 % cada any. De fet, el govern espanyol està tramitant una llei per a previndre'l i controlar-lo. Entre d'altres qüestions, esta norma establirà una jerarquia que dicte on han d'anar els aliments sobrants, que hauran de destinar-se preferentment al consum humà a través de la donació i la redistribució dels aliments.

També et pot interessar

stats