El camí de l’aigua: la reconstrucció des de l’aire del poder destructiu de la dana del 2024
Com van avançar els tres corrents principals de les barrancades del 29-O i com estan hui els municipis més afectats
À Punt ha fet un recorregut a vista de dron per a comprovar l'estat de les obres en els municipis de l'interior, després de les barrancades del 29 d'octubre del 2024. La dana no va ser una única i destructora llengua d’aigua. La pluja va caure en una amplíssima zona i va crear tres corrents diferents segons queia en un vessant o en un altre de les muntanyes.
El primer, el del Magre pel sud, va començar a Utiel. El barri de la Fuente va vore rescats de pel·lícula. Hui les màquines treballen a estall per a reurbanitzar la zona, on un cartell recorda que l'institut encara espera obrir per a una nova generació d'estudiants.
L'embassament de Forata va viure moments d'angoixa, amb nivell d'emergència 2 sobre 3. 2 anys després està renovat sense els metres de llot acumulats al fons del llac el dia de la dana.
Aquell dia, l'aigua va superar el fre de l'embassament i va arribar així a la Ribera Alta. La memòria col·lectiva mai ho oblidarà, encara que hui els carrers ja lluïxen nets i els ponts, operatius.
El segon corrent d'aigua va començar a créixer unes 5 hores després a les serres de Perenxisa i de Chiva. Diversos barrancs van alimentar el Poio i la Saleta fins a arribar, destructors, a l'Horta Sud.
Hui, el barranc a l’altura de Chiva sembla un amable parc urbà després de dos anys de treball intens.
Cheste va quedar totalment incomunicat aquell dia. Només un any després, els tres accessos per pont es recuperaven. Vies noves que descansen sobre un gegant adormit.
El polígon va quedar completament negat el 29 d'octubre. A l'A-3, diverses persones van perdre la vida. Hui el llit del barranc està consolidat i el polígon, a ple rendiment, encara que la por continua en cada treballador de cada fàbrica.
Abans d'entrar com un tsunami a l'Horta Sud, els barrancs de Poio i Gallego es van unir i van tirar avall un pont en el ‘bypass’. El corredor mediterrani va quedar interromput durant dies. Hui, vehicles de totes les procedències circulen com si res haguera passat.
La conca del Túria va créixer diverses vegades. Però el moment més crític va començar quan l'aigua va vessar diversos metres per damunt de la presa de buseo, danyant encara més una estructura ja avariada. l’agost passat van començar els treballs de reforç de la llosa i els laterals de la presa que aquella nit va arribar a nivell 2 sobre 3 d'emergència.
L'aigua de Buseo va arribar com una gran ona a Sot de Chera, destruint tota la infraestructura turística i matant 2 persones. Hui el poble ja veu alguna discutida reconstrucció mentre les màquines continuen treballant en un intent a contrarellotge per dotar de nova vida econòmica el poble.
Cas similar al de Gestalgar, que va perdre la platja fluvial, el camp de futbol, el poliesportiu, la depuradora... Hui, la maquinària continua treballant per a recuperar un poc de normalitat.
Dos anys després, Pedralba continua reposant la xarxa primària d'aigua potable. Alguns camins i ponts s'han reconstruït, però encara queden molts projectes per executar.
Riba-roja va perdre el pont del Túria que comunicava bona part del terme. Hui encara es treballa sobre l'estructura per als vianants. Va ser l'última gran destrossa abans d'entrar a la zona semiurbana de València. Allí, el nou llit del Túria va funcionar a la perfecció i va evitar un desastre major i va demostrar com són d'importants totes estes infraestructures, si estan correctament dimensionades, en l'èra del canvi climàtic.