El 79,6% del territori valencià ja està en procés de desertificació
Alacant concentra la situació més crítica, amb el 98,9% del seu territori, mentre que Castelló és la província menys afectada
El 79,6% del territori de la Comunitat Valenciana ja es troba en procés de desertificació, és a dir, degradació del sòl a conseqüència de l’activitat humana i la falta de pluja. És la principal conclusió de l’estudi elaborat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat d’Alacant, presentat este dijous.
L’informe anomenat Atles de la desertificació d’Espanya revela una situació especialment greu a la província d’Alacant, on la desertificació afecta el 98,9% del territori, seguida de la província de València, amb un 81,9%. Castelló, tot i ser la menys afectada, també presenta dades preocupants, amb un 57,7% del territori ja degradat.
La franja central i el litoral de la Comunitat Valenciana són les zones més castigades, especialment aquelles comarques que des de fa dècades han patit sobreexplotació agrícola i un fort desenvolupament turístic. Este ús intensiu del territori ha provocat un consum de recursos hídrics molt per damunt de la capacitat de regeneració natural, fet que accelera la degradació del sòl.
L’activitat humana com a factor clau
Els autors de l’estudi assenyalen que l’activitat humana sense control és un dels principals motors d’esta degradació. El científic Jaime Martínez Valderrama, un dels responsables de l’Atles, posa com a exemple el rebuig anual de més de 100.000 tones de llimes al sud d’Alacant, una pràctica que contribuïx de manera indirecta a l’empobriment del territori a través del balafiament de recursos.
Un altre cas paradigmàtic és el de la Marina Alta, una de les comarques on més plou, però paradoxalment amb problemes greus de subministrament d’aigua. El catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alacant, Jorge Olcina, alerta que “la Marina Alta necessita una gestió compartida de l’aigua, com ja fa la Marina Baixa”.
Solucions complexes però necessàries
Davant este escenari, els experts reclamen l’aplicació de plans alternatius de gestió de l’aigua i del territori, tot i que admeten que no seran mesures fàcils d’implementar. Entre les propostes destaquen la reutilització integral de l’aigua, la dessalinització, la recuperació d’aqüífers i, només com a últim recurs, el transvasament.
A escala estatal, l’anomenat Atles de la desertificació d’Espanya mostra que la degradació del sòl afecta ja el 43,35% del territori, mentre que la desertificació pròpiament dita arriba al 60,94% de les zones àrides del país. Actualment, quatre de cada cinc persones a Espanya viuen en territoris considerats àrids, una circumstància que agreuja la vulnerabilitat ambiental.
Els investigadors adverteixen que el canvi climàtic, amb l’augment progressiu de les temperatures i la irregularitat de les precipitacions, pot empitjorar encara més la situació si no s’adopten mesures contundents a curt i mitjà termini.
