Les víctimes de violència de gènere tarden de mitjana huit anys a denunciar el maltractament
La gravetat dels danys psicològics i físics patits és el principal motiu pel qual la majoria decidiren donar el pas.
Les víctimes de violència de gènere tarden una mitjana de huit anys i huit mesos a verbalitzar la seua situació i expressar la violència que pateixen, ja siga interposant una denúncia o informant els serveis socials. Així ho indica un estudi de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, realitzat per la fundació Igual a Igual, en el qual s'han entrevistat més de 1.200 víctimes.
El 89% d'elles va afirmar haver patit violència psicològica; el 68%, violència física; el 42%, violència econòmica; i el 25%, violència sexual. Un 15% va declarar haver patit els quatre tipus de violència esmentats.
Pel que fa a les raons per a demanar ajuda, el 54% ho va fer en sentir-se "psicològicament molt danyada", i el 41%, com a conseqüència dels danys de "l'última agressió". Una altra de les raons, citada pel 30% de les dones entrevistades, és la percepció que els fills ja s'estaven adonant de la violència en la llar. Un 27% va donar el pas gràcies al "suport d'una persona de l'entorn que li va animar a demanar ajuda".
Per territoris, la Rioja és la comunitat on més temps es tarda a comunicar el problema, amb una mitjana de dotze anys i set mesos. La Comunitat Valenciana, amb set anys i quatre mesos, es troba per davall de la mitjana estatal, mentre que Múrcia, amb quatre anys i cinc mesos, és on menys temps transcorre.
La meitat no va contar el cas per por a l'agressor
Entre les causes que impedeixen o retarden la decisió, destaca la "por a la reacció de l'agressor" amb un 50% de les respostes. Creure que podia resoldre el problema sola, és la resposta d'un 45% de les dones entrevistades. Un 36% apunta que "no es reconeixien com a víctimes"; un 32%, que se sentia culpable i responsable de la situació; i el 29% argumenta que sentia pena per l'agressor. La falta de recursos econòmics i la vergonya a contar el succeït són els motius següents, esgrimits per un 28% de les víctimes que han participat en l'estudi.
Quant a l'edat, l'informe conclou que les dones menors de 35 anys reaccionen abans, mentre que les majors de 65 anys són les que més tarden a prendre la decisió.
Així mateix, les càrregues familiars actuen com a fre per a eixir de la relació violenta. En concret, les dones amb tres o més fills tardaren una mitjana de 12 anys i 2 mesos mentre que les que no tenen descendència, tardaren 3 anys i 5 mesos de mitjana.
El desconeixement dels recursos, del procediment judicial i la por al mateix també apareixen com a altres de les raons que han dut la víctima a tardar més temps a denunciar.
