La venda de la Dama d'Elx la van fer al marge de la llei
Van incomplir el Codi Civil del 1889, que establia la copropietat de la troballa entre l'amo del terreny i el descobridor.
La venda de la Dama d'Elx l'any 1897 no es va ajustar a les normes vigents a finals del segle XIX. És la conclusió principal del treball de fi de grau d'Arantxa Luna, estudiant de Dret de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx. Luna explica que el Codi Civil de 1889 distingia entre troballa i tresor. "La troballa és quan trobes un objecte que té propietari, però el tresor es quan no es coneix l'amo, com és el cas de la Dama d'Elx", assenyala Luna, que recorda que aquesta disposició és vigent en l'actualitat. El Codi Civil establia la copropietat d'un tresor entre el descobridor i el propietari del terreny on l'havien localitzat, però en aquest cas la compravenda va ser al marge de la llei, de manera irregular, ja que el descobridor no va rebre ni un cèntim.
El 4 d'agost de 1897, Manuel Campello Esclapez, un jove llaurador veí d'Elx, va descobrir el bust quan cavava. En aquell moment treballava a la finca del metge Manuel Campello Antón. Curiositats de la història, els dos homes es deien igual però no tenien cap nexe familiar. Encara que inicialment la idea del metge era conservar l'escultura ibera, 14 dies després de la troballa, la va vendre per 4.000 francs al Museu del Louvre, a través del Departament d'Antiguitats Orientals. El bust va eixir d'Elx el 30 d'agost cap a Alacant, on va embarcar amb destinació a Marsella (França). Després la portaren a París.
En opinió d'Arantxa Luna, probablement per desconeixement de la normativa legal, el metge no va compartir els guanys amb el jove agricultor i es va quedar amb tots els diners de la venda de l'escultura del segle V. Segons Arantxa Luna, jurídicament la venda es podria haver paralitzat si aquell jove Manuel Campello Esclapez o alguna altra persona haguera recorregut. "Un altra possibilitat és que el metge li haguera comprat la seua part a l'agricultor, però no ho va fer i va gestionar la venda com si la Dama fora pròpia", opina Arantxa Luna.
El treball, que ha fet públic la Reial Orde de la Dama d'Elx, també explica que la venda de la Dama va tindre molta repercussió en la promulgació de lleis de patrimoni posteriors. Fins i tot hi va haver cites expresses, molt crítiques, en els diaris de sessions de les Corts Generals i el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Tornada a Espanya
Espanya va recuperar la Dama d'Elx el 1941, gràcies a un intercanvi d'obres d'art amb França. La van dipositar al Museu del Prado, on es va exposar durant 30 anys. El 1971 va passar a formar part dels fons del Museu Arqueològic Nacional.
L'escultura ha tornat a Elx en dues ocasions. La primera l'any 1965, amb motiu del seté centenari del Misteri d'Elx. La segona, el 2006, quan la Dama va estar cedida temporalment per a la inauguració del Museu Arqueològic i d'Història d'Elx (MAHE), al palau d'Altamira, i per a l'exposició "D'Illici a Elx, 2.500 anys d'història".
