Els valencians, els quarts que més gasten en el sorteig de Reis

Enguany els espanyols que més diners jugaran seran d'Astúries, Castella i Lleó, La Rioja i la Comunitat Valenciana, amb 24,72 euros

Els bombos, boles i públic ja estan esllestits al Teatre Real de Madrid per al sorteig extraordinari de Nadal
Els bombos, les boles i el públic ja estan esllestits al Teatro Real de Madrid per al sorteig extraordinari de Nadal / J. J. Guillén (Efe)

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia que més gasta en el sorteig extraordinari de Reis, que se celebra el 6 de gener. Amb 24,72 euros, els valencians sols gasten menys que els que viuen a Astúries (29,76), Castella i Lleó (28,71) i La Rioja (25,99).

Els que menys juguen són els de les illes Balears, amb 9,53 euros, juntament amb els de Ceuta (3,83) i Melilla (4,92). Loteries i Apostes de l'Estat estima que cada espanyol jugarà de mitjana de 17,97 euros, una xifra superior a la d'aquest 2023, que va ser de 16,71 euros.

770 milions en premis

El segon sorteig més important d'aquestes festes se celebrarà el pròxim 6 de gener pel sistema de bombos múltiples i repartirà 770 milions d'euros, entre ells els corresponents al primer premi, amb 200.000 euros al dècim.

Els premis "grans" són el primer, de 2.000.000 euros per sèrie i 200.000 el dècim; el segon, de 750.000 la sèrie i 75.000 el dècim; i el tercer, de 250.000 per sèrie i 25.000 el dècim. Loteries destaca que per a aquest sorteig, el primer de l'any, s'emeten 55 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, amb un valor total de 1.100 milions d'euros.

Aquestes són les xifres de consignació a aquesta data, però les dades de les vendes definitives es coneixeran poc abans de l'inici del sorteig, quan les administracions hagen informat la Selae dels dècims que han aconseguit vendre i els que retornen a la societat estatal.

En 1941 és quan es configura aquest sorteig amb personalitat i denominació pròpia, i des de llavors s'ha convertit en el segon més important de Loteries i Apostes de l'Estat. Però es coneix com el sorteig de Reis des del 1868, segons referències documentals d'aquest organisme, que explica que la denominació es deu a la proximitat de l'Epifania o l'Adoració al Jesuset.

També et pot interessar

stats