Les negociacions entre Educació i els sindicats continuen en punt mort en el dihuité dia de vaga indefinida
Les negociacions entre la Conselleria i els representants dels docents continuen bloquejades i el professorat manté la pressió als carrers de les tres capitals valencianes
La vaga del professorat de l'ensenyament públic no universitari de la Comunitat Valenciana arriba al seu dihuité dia lectiu sense acostament entre les parts, mentre se celebren assemblees als centres i continua l'acampada de docents a la plaça de la Mare de Déu de València, al costat del Palau de la Generalitat. Paral·lelament, este dimecres, els sindicats de l'ensenyament concertat han començat la primera de les tres jornades d'aturades parcials convocades en protesta per la falta d'avanços en la negociació amb la Conselleria d'Educació.
Les negociacions entre la Conselleria d’Educació i els sindicats continuen bloquejades després que el clevill entre ambdós parts s’haja agreujat els darrers dies. Dilluns, l’Administració va traslladar als representants dels docents una nova proposta per a posar fi a la vaga indefinida —que va començar l’11 de maig—, que rebutgen perquè, diuen, no aporta "cap canvi significatiu" respecte a les anteriors. Els sindicats del bloc unitari —l'STEPV, CCOO i UGT— acusen la consellera de dilatar les negociacions. Per la seua banda, el CSIF ha anunciat hui en roda de premsa que portaran a la Fiscalia els “atacs” que han patit en xarxes i la “retenció” de diumenge a la Conselleria d'Educació on, diuen, els representants van sentir “por per la seua integritat física”.
I, mentrestant, el professorat de l'ensenyament públic no universitari manté l'acampada iniciada dilluns a la nit al centre històric de València. Ja hi ha vora cinquanta tendes i uns 200 participants. Han passat la segona nit allí, este dimecres en companyia de la pluja, que ha caigut amb certa intensitat al Cap i Casal. Es tracta d'una protesta autoorganitzada que es manté mentre l’Ajuntament i la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana es passen la pilota sobre qui té la competència per a desallotjar-los, amb la vista posada en la celebració del Corpus prevista per al cap de setmana. L'alcaldessa, María José Catalá, ha acusat Pilar Bernabé d'haver-se posat "de perfil" i no assumir les competències que li corresponen i, per la seua banda, la delegada del govern central ha respost que "la Policia Nacional no alça tendes de campanya" ni "infraestructures que ocupen l'espai públic", una competència que, apunta, és "municipal".
Manifestacions previstes per a este dimecres
Per a este dimecres s'ha convocat una concentració a la plaça de la Mare de Déu a partir de les 11:00 hores. A Alacant a partir de les 07:30 ha tingut lloc una concentració amb un tall de trànsit a la rotonda del carrer de Mèxic-Gran Via A-31 (a l'entrada pel sud) i una concentració a les 10:00 h que tallava la circulació a l'avinguda de Novelda. A les 8:00 h s'ha celebrat una assemblea a Elx, on han tallat el trànsit de l'avinguda de Joan Carles I. Tot, després el professorat es tornara a manifestar dimarts a València —protesta a la qual van assistir més de 5.000 persones, segons fonts de la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana—, Castelló de la Plana i Alacant.
Falta de quòrum en les taules sectorials
La Conselleria va tindre dimarts de matí dos noves reunions sobre ràtios i sobre el valencià, a les quals només van acudir els sindicats ANPE i la CSIF. Una situació que també s'ha produït en la reunió d'este dimecres per a debatre sobre infraestructures. Per falta de quòrum, després que no hagen assistit l'STEPV, CCOO i UGT, la Conselleria ha reconvertit el que pretenia que foren taules sectorials en grups de treball. La situació de bloqueig continua i els sindicats esperen el document definitiu per part d'Educació.
Rovira insistix que la pujada salarial situa el professorat “entre els més ben pagats d’Espanya”
En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, el conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha afirmat que la partida d'Educació dels pressupostos d'enguany és “la més alta que s'ha destinat mai”, amb una dotació de 7.700 milions d’euros. Així, ha dit que la pujada salarial de 200 euros "situa els docents valencians entre els millors pagats d’Espanya”, a la qual se suma la revisió amb l’IPC. També ha remarcat la inversió que fan els comptes en infraestructures educatives i el pla de climatització dels centres.
Un informe d'una plataforma de docents defén la viabilitat econòmica de les reivindicacions
Un informe elaborat per la plataforma de Docents en lluita i titulat 'Viabilitat Pressupostària de les Reivindicacions de l’Ensenyament Públic Valencià (2026-2029)', defén la viabilitat econòmica de les reivindicacions del professorat de l'ensenyament públic. El document preveu uns recursos potencials de 1.705 milions d'euros que podrien ser derivats al sistema d'educació pública: 450 milions de l'increment pressupostari per al 2026, 55 milions de l'estalvi per la vaga, 400 milions de fons europeus i la reforma del model de finançament, que s'estima en 750/800 milions d'euros més l'any.
Com a element clau d'estos comptes, els autors de l'informe esmenten els fons europeus que, diuen, “presenten una infraexecució pròxima al 60%”, de manera que veuen “viable mobilitzar 400 milions”. L'estudi, asseguren els seus autors en un comunicat, està elaborat a partir dels Pressupostos per al 2026, informes sindicals de seguiment de nòmines i incidència de la vaga, la normativa europea de finançament 2021-2027 i estimacions tècniques de cost per docent. “Fins i tot sense una reforma del sistema de finançament autonòmic, la Conselleria d'Educació disposa d'un marge econòmic significatiu que permetria avançar en la reducció de ràtios, la millora de les plantilles docents, el reforç de l'atenció a la diversitat i la recuperació de drets laborals i retributius”, assenyalen.
Com a resposta a este informe, la Conselleria d'Educació ha explicat que els 450 milions d'euros estaran destinats a “atendre” la pujada salarial proposada per l'executiu central, finançar els 75 euros mensuals acordats amb la CSIF i ANPE per al pròxim curs escolar i “cobrir les despeses ordinàries de funcionament dels centres”. “Detraure eixos recursos per a altres mesures suposaria posar en risc el pagament de servicis essencials dels centres i la mateixa millora retributiva del professorat”, han detallat fonts del departament. A més, han matisat que pel que fa als 400 milions d'euros de fons europeus, l'informe “obvia” que els recursos són finalistes i “no es poden destinar lliurement a qualsevol actuació".
