Una jutgessa de Vinaròs relata trenta anys de difamació pel Bar España: "Deien que anava amb la toga a violar xiquets"
La magistrada relata el calvari de tres dècades d'insults i amenaces diàries en el juí contra els acusats de mantindre viu en el temps l'assetjament
Assassina, pederasta, torturadora de xiquets, violadora, corrupta, traficant de drogues i armes, prevaricadora o membre d'una màfia satànica. Estes són algunes de les acusacions que ha hagut d'escoltar durant 30 anys la magistrada Sonia Díaz. El seu pecat, haver posat en qüestió la validesa del testimoni de les filles del perruquer de Benicarló Reinaldo Colás en la denúncia que va presentar per suposats abusos sexuals contra la nova parella de l'exdona. Aquella acció frustrada, a un jutjat de Vinaròs, acabaria mutant en la faula de la xarxa de pederàstia del Bar España.
"Això no quedarà així", ha recordat l'afectada que li va dir Colás l'última vegada que el va veure."I vaja que no, perquè 30 anys després ací estem", ha lamentat Díaz, en l'actualitat presidenta l'Audiència de Castelló, en la tercera sessió del juí contra el grup que ha continuat difamant-la després de la mort d'aquell.
La magistrada ha relatat el "calvari" personal i professional a què l'han sotmés els processats. Sis persones acusades de mantindre via la mentida a través de vídeos, xats, podcats i xarxes socials, sense cap verificació. Alguns ocults amb pseudònim, com Técnico Preocupada, darrere del qual s'amagava, presuntament, Ramón Valero. Altres a cara descoberta, com Pilar Baselga. I també des de digitals com Aquí Actualidad o canals com 'Las cloacas del sistema', que gestionava Gabriel Hernandez Serrano.
"Diuen que me n'anava amb la toga al Bar España a violar, assassinar i torturar xiquets", ha explicat Díaz, que ha denunciat la destrucció de la seua imatge pública després de dècades d'atacs. "M'han humiliat de totes les maneres possibles, com a dona, persona, mare i jutgessa (...) M'han destruït la dignitat, la reputació personal i l'empremta digital. M'han marcat. El meu nom i el meu reostre estan associats a les pitjors barbàries del codi penal. Per sempre. Fins després de la meua mort", ha lamentat la jutgessa.
Díaz manté que és impossible reparar el dany perquè els acusats han perdut el control de tot el que han publicat, que s'ha redifós en una infinitat de comptes i canals. "I encara no han parat", ha denunciat la magistrada, que retrau els acusats que ni tans sols l'hagen demanat perdó. El cas li pesa fins al punt que ha renunciat a presentar l'acusació que ha delegat en la Fiscalia.
"He passat anys ocultant-me. Tenia prohibit que em feren fotos"
En molts dels continguts difamatoris es mostra el seu rostre, amb nom i cognom, acompanyat d'una fotografia furtada de la graduació de la filla a l'institut. Va ser el primer acte públic a què va assistir després d'anys ocultant-se. "Tenia prohibit que m'hi feren fotos", ha recordat la jutgessa, que ha subratllat l'impacte en la salut mental que li va provocar la persecució diària, el temor que encara sent a qui la relacionen amb estes "barbaritats" en el dia a dia, i el pànic que encara ha sentit perquè algú materialitzara les amenaces de mort i acabar atacant-la físicament o la família.
Eixe temor el va causar un atac d'ansietat en 2017, quan els acusats van plantar-se a les portes del jutjat de València, on estava destinada, amb una pancarta al·lusiva, amb foto i nom. Una evidència, per a la magistrada, entre d'altres, del fet que són un grup de difamadors organitzat.
A Colás l'ha descrit com un "alcohòlic i un misogin que no va poder suportar que una dona molt més jove se n'anara amb un altre més major que ell" i que va reaccionar contra la magistrada per venjança, pujant-se al corrent de la llegenda negra al voltant del cas Alcàsser.
L'al·lusió a polítics, una estratègia per a mantindre viva la faula
Segons ha explicat, seguia l'estratègia de mantindre viu el relat aprofitant la visibilitat que aconseguia assenyalant polítics quan assolien certa repercussió mediàtica per altres investigacions com va passar amb l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, quan se'l va investigar pel cas Naranjax. "Baixa el fiscal en cap i em diu, acaben de clavar per mig a Frabra. I recorde que vaig contestar-li. Ho sent per ell, però a veure ara si feu alguna cosa", ha recordat.
"Cada trasllat meu suposava la reactivació de les denúncies" (en el nou destí) i "cada vegada que arribava un nou fiscal era el seu moment" de presentar-ne noves, ha denunciat. En la persecució constant es va arribar a inundar Vinaròs amb pasquins acusant-la d'assassina i violadora de menors. Díaz ha relatat la impotència per a aconseguir frenar-ho, malgrat la condició de jutgessa.
En el temps el relat es va enriquir amb més acusacions. La van relacionar amb la mort d'un empresari, la desaparició d'una infermera o l'assassinat d'una família. Tot successos reals del Baix Maestrat que es connectaven amb la faula del Bar España i de pas amb la magistrada. "
"Deien que, com soc jutge, pertany a les elits que ocultaven la xarxa de pederàstia", ha denunciat la jutgessa, que ha apel·lat directament als acusats, la majoria connectats per videoconferència, per a retraure'ls pel dany que l'han causat anys de mentides i missatges d'odi contra ella.
