Un veí d'Alcalà de Xivert amb mobilitat reduïda denuncia que li van negar la possibilitat d'anar en tren

Un escaló i una porta menuda. Són les dues primeres barreres a què s'enfronta Felipe quan arriba a l'estació de trens d'Alcalà de Xivert. Només amb ajuda pot accedir-hi. Aquestes són les xicotetes, però les barreres realment grans contra les quals lluita cada dia són mentals i educacionals. Ho va comprovar la setmana passada quan va decidir anar a visitar un amic a la veïna Benicarló. 

Una persona amb problemes de mobilitat ha de ser, a més, molt previsora, ja que si s'ha d'utilitzar un tren accessible, l'usuari ho ha de demanar amb 24 hores d'antelació. Després de tres intents telefònics per a demanar informació, Felipe va sol·licitar que el tren fera la parada a l'andana contrària perquè els ascensors no funcionen i no podia travessar les vies. "Aquesta vegada ho farem, però no s’hi acostume", va ser, segons paraules de Felipe, la resposta de la persona que atén el servei d'Atenció al Client. L'odissea no va acabar ací. Una vegada aconseguida la missió de pujar al tren, va baixar a l'estació de Benicarló, on va comunicar que tornaria en un tren de la vesprada. Li van contestar amb contundència: "Aquest tren no és accessible. Busque’s la vida". Se la va buscar demanat al seu amic que el portara per carretera i de nit al seu domicili, conduint el seu cotxe habilitat per a persones amb problemes de mobilitat.

Segons Adif, la meitat dels 500 trajectes i horaris dels trens valencians estan adaptats.

Afirmen que l'usuari l'únic que ha de fer és demanar el servei de plataformes adaptades un dia abans. Encara que la fiabilitat que el tren que pare siga accessible tampoc no és del cent per cent. La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat, Cocemfe, es planteja una denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aquestes barreres arquitectòniques. Els senadors de Compromís han demanat hui el compliment de la llei d'infraestructures ferroviàries per a solucionar aquestes situacions.