Un dels tècnics de l’ES-Alert declara que el correu de la CHX que avisava del desbordament del Poio va arribar a Emergències

El primer dels dos tècnics d’Emergències de la Generalitat que intervingueren en la redacció del missatge d’Es-Alert als mòbils de la ciutadania el 29-O va confirmar a la jutgessa de la dana que el correu electrònic remés des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per a avisar sobre la crescuda sobtada del barranc de Poio a les 18:43 hores sí que els va arribar. Així consta en l’acta judicial que arreplega la declaració d’este treballador i a la qual ha tingut accés la redacció d’À Punt.

El tècnic estava citat com a testimoni el 6 de maig en la causa penal que investiga possibles delictes d’homicidis i lesions imprudents per la catastròfica barrancada que es va saldar amb 228 víctimes mortals. De moment, hi ha dos persones imputades, l’exconsellera d’Emergències Salomé Pradas i qui era el seu número dos el dia de la tragèdia, l’exsecretari autonòmic del ram, Emilio Argüeso.

Este testimoni, que treballa com a tècnic de Protecció Civil assignat a la sala de comandament i control del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat va assenyalar a la instructora, Nuria Ruiz, que una companya va rebre el missatge enviat per la CHX a través del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), que deia que “el cabal del barranc de Poio s’havia desbordat”. Ell, seguint el protocol, va "anotar" la dada en el sistema tecnològic que coordina totes les agències d’emergències —anomenat CoordCom— i la va comunicar al seu cap de la unitat d’anàlisi, però desconeix si després es va traslladar als superiors.

En este correu, la CHX informava que la rambla portava 1.900 metres cúbics per segon en l'únic punt de control d'aforaments a Riba-roja de Túria, prop de l'A-3.  Segons consta en la declaració del tècnic, ell “no té coneixements per a saber les conseqüències d’una xifra” i “no tenia comunicació amb el Cecopi”, que estava reunit en una sala "a l'altre costat del corredor", de manera que “no sap” si esta informació va arribar a la cúpula que coordinava l’operatiu de l’emergència, on estava el subdirector Jorge Suárez. En tot cas, ha volgut deixar clar que els tècnics no tenen cap “protocol per a comunicar res al Cecopi ni interrompre les reunions”.

Més de cent telefonades per hora a l'112

Al llarg de la seua declaració, va remarcar també que sabia que aquell 29 d’octubre, amb l’avís roig de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per pluges que implicaven un risc extrem per a la població, no seria un dia “normal”. Així li ho relata a la jutgessa en la declaració: “Ja sobreentenia que el volum de faena seria alt”. I així va passar quan es va incorporar al seu lloc de treball, a les 14:30 hores. L’allau de telefonades durant la vesprada va fer que la plantilla de l'112 quedara desbordat, i això que s’havia reforçat el servei amb quatre tècnics més. Si en una jornada habitual poden entrar entre quatre i huit telefonades per hora, aquell dia “la bústia estava plena, en podrien ser més de cent”, explica el tècnic.

L’ES-Alert, "sempre preparat"

El treballador, enginyer d'obres públiques, també va traslladar a la magistrada que “el sistema Es-Alert està sempre preparat per a enviar un missatge”, que era la primera vegada que s’emprava a la Comunitat Valenciana “per necessitat” i que “no es tenia experiència prèvia real”. Al llarg del testimoni, el declarant assenyala l’aleshores consellera d’Emergències, Pradas, a qui es refereix com la “màxima autoritat” quant a l’enviament de l’avís massiu als mòbils de la població a través d’Es-Alert. De fet, reitera que diverses vegades va ordenar que  “no s’enviara res sense el seu vistiplau”. En la primera entrevista pública concedida després de la tragèdia, a À Punt, Pradas va assegurar que desconeixia l'existència d'este mecanisme fins aquella vesprada i que "no està reglat en els plans autonòmics".

El subdirector Suárez, que és “superior directe” del tècnic declarant, “eixia i entrava” de la sala on estava reunit el Cecopi per a transmetre’ls ordes, que desconeix com s’acordaven o de qui procedien. Segons va aclarir, “cap dels tècnics tenen la potestat d’enviar un missatge. Una cosa és introduir el text i una altra executar l’enviament”.

Tal com consta en l’acta, hi va haver un primer intent per a enviar una alerta massiva per mòbil pel possible “col·lapse imminent” de la presa de Forata, al riu Magre, però finalment eixe text “es va descartar” des del Cecopi perquè ja no hi havia risc. És després d’este episodi quan comença a gestar-se el segon missatge, el que es va enviar a les 20:11 hores a tota la província de València. És el mateix que la jutgessa Ruiz Tobarra ha qualificat de “tardà” i “erroni” quant a contingut en diverses interlocutòries de la instrucció, perquè va arribar quan ja s’havien produït morts i els municipis estaven negats. El tècnic de l’Es-Alert ha assegurat que entre l’orde que els arriba perquè redacten este segon text i l’enviament va passar vora una hora, i que “la consellera va participar en el contingut”.

Quant a la informació de què es disposava o no a la seu d’Emergències sobre el que passava fora, el tècnic ha confirmat que no tenia davant del lloc on treballava una pantalla de televisió, però sí connexió a internet. I ha dit també que durant aquella vesprada, tant ell com els companys que estaven a la sala de comandament van consultar diverses vegades els registres de pluja a través de l’aplicació d’Avamet, una xarxa que compta amb vora mil estacions de mesurament per tot el territori.

Este dijous, la jutgessa pren declaració, també com a testimoni, al segon dels dos tècnics d’Emergències involucrats en l’enviament del missatge d’Es-Alert al veïnat de la província de València la vesprada d’aquell 29 d’octubre.