Un jurat popular declara culpable d’homicidi una parella per matar i esquarterar l’home a qui ella cuidava a Alacant
Van acabar amb la vida del propietari de la vivenda on residia la dona per a viure allí i quedar-se amb la pensió. Per a eliminar proves, després van cremar el cos
Culpables d’un delicte d’homicidi per matar i esquarterar el propietari de la vivenda, al barri de la Mare de Déu del Carme, a Alacant, habitatge on vivia la processada. És el que ha determinat el jurat popular, que considera culpables esta dona, que convivia amb la víctima mortal, i un home que mantenia una relació sentimental amb ella. Als dos els han jutjat en els últims dies a l’Audiència d’Alacant.
El jurat va emetre este dilluns un veredicte de culpabilitat per set vots a dos, després de més de set hores de deliberació. A més, han estimat que sí que es van poder apreciar signes de violència en el cadàver, com els ossos del nas fracturats, circumstància que detallen els informes forenses.
Els fets objecte de juí es remunten a juny del 2024, quan van trobar les restes del cos de la víctima abandonades en una partida rural d'Alacant.
La Fiscalia sostenia, en l'escrit d’acusació, que els dos encausats van matar l’amo de la vivenda amb la intenció d’usar l'immoble i quedar-se amb la pensió del propietari legítim. I que, després de matar-lo, van esquarterar el cadàver i li van calar foc per a eliminar proves.
Identificació per les empremtes
Així mateix, l'acusació pública apuntava que la policia va poder identificar la víctima mortal a partir de les empremtes dactilars. Això va permetre iniciar la investigació fins a localitzar els dos encausats: la dona que convivia amb la víctima, després d'entaular una relació d'amistat amb ell i haver-se dedicat a cuidar-lo, i la parella d'ella, que també acudia amb freqüència a la vivenda.
En esta línia, l'acusació pública sol·licitava una condemna de dèsset anys de presó per a cadascun d'ells com a autors d'un delicte d'homicidi. I en eixa posició s'ha mantingut després de la lectura del veredicte.
En canvi, les defenses rebutjaven la versió de la Fiscalia. Sostenien que l'home va morir per un possible infart. En esta línia, argumentaven que els dos encausats van optar per tractar de desfer-se del cos per a evitar problemes i que els pogueren atribuir no haver-se adonat de la mort fins a un temps després. Amb estos arguments, les defenses van sol·licitar la lliure absolució.
