Un investigador valencià crea una nova taula periòdica dels elements musicals
Luis Nuño assegura que l’eina serveix per a dissenyar l’estructura d’una composició basant-se en criteris tècnics.
Del sodi, potassi, hidrogen o níquel als tons, semitons, acords i corxeres. Luis Nuño, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha fet un pas més en la fusió de dues de les seues grans passions: les matemàtiques i la música creant una nova taula periòdica dels elements musicals.
Nuño ha desenvolupat el seu treball, que ha sigut publicat en el Journal of Mathematics and Music, especialment útil per als estudiosos d’aquesta disciplina artística i també per a compositors.
“Aquesta taula periòdica facilita l’anàlisi d’obres musicals (...) ja que permet visualitzar quines regions de la taula s’utilitzen i quins tipus de moviments o trajectòries se segueixen. Així mateix, serveix per a dissenyar l’estructura d’una composició basant-se en criteris de similitud i contrast entre les classes emprades”, ha explicat l’investigador.
La taula de Nuño guarda diferents similituds amb la taula periòdica dels elements químics: “El nombre de columnes és el mateix, com també ho és el de files, ja que en la taula periòdica hi ha set períodes i dues files més per als lantànids i els actínids”, ha apuntat.
4.096 combinacions possibles
La base del treball és la descripció de totes les possibles combinacions que es poden fer amb 12 notes: un total de 4.096 combinacions, reduïdes mitjançant la “transposició” i la “inversió”, i considerant des de grups de 0 notes fins a grups de 12 notes. Així, Nuño ha assenyalat que en la seua taula periòdica “cada període correspon a un cert nombre de notes, on el primer element o classe és el que té les seues notes el més juntes possible i l’últim el que les té el més separades possible”.
Sobre la seua utilitat per a analitzar peces musicals i fins i tot per a crear diferents estructures compositives, el catedràtic de la UPV assenyala que cada estil musical se centra en una part de la taula. A més, aquesta facilita establir relacions matemàtiques en les composicions, relatives a la teoria de conjunts, com ara unió, intersecció o inclusió.
