Un estudi de la UV constata que les platges del sud de València han perdut el 70% de la superfície en els últims trenta anys

El personal investigador de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València (UV) revela en un article publicat en Urban Science que la superfície de tres platges al sud del port de València —Pinedo, el Saler i la Garrofera— han passat de tindre 170 hectàrees d'arena en la dècada dels anys noranta a tindre'n 43 el 2022, un 70% menys.

La metodologia, amb imatges per satèl·lit, s'utilitza per a saber quin és el volum d'arena dels deserts i ací s'ha aplicat per primera vegada a platges. Es constata, a més, que la reducció més gran va ser després de l'ampliació del port de València entre els anys 2010 i 2012, i que la restauració que se n'ha fet el 2023 ha augmentat la superfície d'arena fins a les 112 hectàrees, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

"Aquesta metodologia ompli un buit important en la investigació actual. Fins ara no s'havia implementat el seguiment específic de la capa d'arena en platges mitjançant anàlisis espectrals dissenyades per a dunes. Aquesta nova aplicació en contextos costaners obri una nova perspectiva en el camp de la investigació", han explicat Juan M. Soria, Rebeca Pérez González i Juan Víctor Molner Polit, investigadora i investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV.

L'estudi mostra una "relació directa" entre l'expansió del port de València i la creació de la Marina Reial Joan Carles I, la preparació per a les proves de la Copa de l'Amèrica i la reducció de superfície de les platges. Per la dinàmica dels corrents marins, que van de nord a sud, en aquesta part del Mediterrani, les platges del nord de les grans infraestructures creixen, mentre que les del sud perden arena.

L'àrea d'estudi inclou els aproximadament huit quilòmetres des de l'actual desembocadura del riu Túria, al sud del port de València, fins a la Gola de Pujol.

Així, les imatges dels satèl·lits Landsat 5, Landsat 8 i Sentinel 2 constaten com les tasques de manteniment i millora entre el 2004 i el 2010 "van aconseguir mantindre artificialment les tres platges, fins que la nova ampliació del port va tirar per terra aquest esforç", segons ha detallat Juan M. Soria, professor del departament de Microbiologia i Ecologia de la UV.

Les imatges aèries mostren també que des del 2013 fins al 2022, a conseqüència de l'efecte de l'ampliació del port i la reducció de les activitats de rehabilitació en l'àrea, es va produir una reducció d'aproximadament noranta hectàrees d'arena. Així, entre juliol del 2013 i el mateix mes del 2014, segons l'observació del Landsat 8, la superfície d'arena es va reduir de 54,63 hectàrees a 37,26 a la platja de Pinedo, de 37,08 a 23,04 a la del Saler i de 47,61 a 31,23 a la Garrofera.

Dic Nord

Per contra, les accions de restauració de finals del 2023, amb l'aportació d'arena, han permés augmentar la superfície: entre el 7 de setembre i el 6 de novembre, ha passat de 22,91 hectàrees a 42,49 a Pinedo, de 9,30 a 38,64 al Saler i d'11,73 a 31,77 a la Garrofera. Les imatges també permeten comprovar que, en l'extrem sud de la zona restaurada, a la Gola de Pujol, la construcció del dic nord ha facilitat l'assentament d'arena a banda i banda.

El treball va utilitzar onze imatges per al període 1984-2013; huit per a la fase 2013-2015 i quinze des del 2015 fins al 2023. El volum d'arena es va obtindre calculant el nombre de píxels que aquesta arena ocupava en cada imatge, segons la resolució espacial de cada satèl·lit: 900 m² en els casos de Landsat 5 i Landsat 8 i 100 m² en el cas de Sentinel 2.

D'aquesta manera, es va estimar la superfície d'arena, que es va convertir a hectàrees per a fer les magnituds més comprensibles. Es va emprar l'índex NDSI amb les imatges del satèl·lit Landsat 5 i el DESI per a Landsat8 i Sentinel 2. Originalment, no es van dissenyar per a calcular la superfície de les platges, sinó de les dunes del desert.

L'NSI, un altre índex que s'usa en regions temperades amb més variació en l'arena al llarg de l'any, va llançar millors resultats que els d'aquest estudi, si bé els autors remarquen l'ús dels primers per les característiques del clima mediterrani, que està en procés d'esdevindre desèrtic segonsla zona.