Un estudi amb investigadors valencians permet conéixer l’organització social dels maies analitzant les cobertes de les cases

Identificar els edificis maies coberts amb voltes gràcies a un tipus de mapes que permeten vore a través de la vegetació: això possibilitarà conéixer el disseny urbanístic maia i, en conseqüència, l'organització d'esta antiga civilització en funció de l'estatus. És l’avanç cap al qual espenta un estudi internacional en què participa la Universitat Politècnica de València (UPV) i que ha analitzat més de 2.600 km² de selva de les terres baixes maies, situades entre Guatemala i Mèxic.

Només en esta zona, i gràcies a este estudi en el qual estan implicats investigadors valencians, s’han detectat més de 100.000 estructures antigues. Vora el 30% d’elles estarien voltades i, per tant, serien edificacions vinculades a un estatus major.

Segons explica la UPV, el projecte, amb finançament de la Generalitat, ha descobert com rastrejar la riquesa i l’estatus en la societat maia antiga utilitzant la tecnologia Lidar —un sistema de teledetecció que usa la llum làser per a mesurar distàncies i crear models precisos en 3D—. Així, s’han detectat estructures voltades i l’anàlisi de la distribució territorial en entorns urbans i rurals.

Per a això, l’equip ha desenvolupat un model predictiu, validat amb un 93% de fiabilitat, que permet classificar els antics edificis segons el sistema constructiu i identifica aquells construïts amb murs i voltes de pedra, un tret vinculat a una major riquesa i prestigi social.

Estudi clau per a conéixer la vida quotidiana

Esta investigació és fruit d’una col·laboració amb la Tulane University (Nova Orleans, els Estats Units) i el consorci internacional Pacunam Lidar Initiative. La possibilitat de diferenciar els edificis amb voltes d’unes altres construccions més senzilles permet formular noves hipòtesis sobre l'organització social i econòmica de l'antiga civilització maia, com explica la UPV. L'estudi oferix, així, noves claus sobre la vida quotidiana de milers de persones que van habitar a les ciutats maies durant el període clàssic (250-900 dC).

Una de les troballes més rellevants és que les elits maies tendien a situar-se distribuïdes entre la població general, tant en zones urbanes com rurals, per a supervisar l’ús i intercanvi de recursos.

“Fins ara ha sigut difícil definir els barris maies”, afirma Francisco Estrada-Belli, arqueòleg i investigador de Tulane University i líder de l’estudi, qui assenyala que poder vore la distribució de residències elit i no elit a gran escala "dona la clau per a entendre l'urbanisme maia".

“En este article vam mostrar com la combinació d'excavació arqueològica, anàlisi arquitectònica i dades Lidar permet obtindre noves perspectives sobre l’organització de la societat maia antiga”, apunta per la seua part Marcello A. Canó, director del Middle American Research Institute de Tulane University.

A més de les edificacions, la tecnologia Lidar ha permés detectar infraestructures agrícoles i de gestió de l'aigua, com ara terrasses de cultiu, canals i abeuradors; unes troballes que reforcen la idea d’un alt grau de planificació del territori i una complexa organització política.

“La teledetecció amb Lidar permet optimitzar l'ús dels recursos econòmics i humans dedicats a la investigació arqueològica, perquè les excavacions poden planificar-se prèviament de forma molt precisa”, indica Laura Gilabert, arquitecta i investigadora del Centre Pegaso de la UPV.

La investigadora afig que Lidar obri “nous horitzons en la conservació i la gestió del patrimoni arqueològic, especialment quan este es troba sota àrees naturals protegides”.