Un banc d'ADN identificarà els afusellats pel franquisme soterrats en una fossa comuna de Paterna
Oltra anuncia 350.000 euros per a aquesta actuació, que s'impulsarà de la mà de la Fundació per al Foment de la Recerca.
La Generalitat destinarà una partida de 350.000 euros en 2019 per a la creació d'un banc d'ADN que facilite la identificació de les víctimes del franquisme executades a Paterna i soterrades en una fossa comuna del cementeri.
Ho ha avançat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en l'emotiu homenatge que s'ha celebrat en el palau dels Català de Valeriola, amb la presència de més de 80 familiars de les 2.238 víctimes afusellades a Paterna i representants de les associacions de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 112, de la fossa 113 i de l'Associació de Memòria Històrica de Carlet.
El banc d'ADN s'impulsarà de la mà de la Fundació per al Foment de la Recerca i la seua partida forma part dels 1,1 milió d'euros consignats per la Generalitat per a l'Institut de Memòria Democràtica. Oltra ha indicat, a més, que l'any que ve es destinaran 614.000 euros per a l'obertura de fosses de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
En el primer aniversari de la llei valenciana de la memòria democràtica, la vicepresidenta ha assegurat que hi ha un "compromís absolut d'aquest Consell amb la gent invisibilitzada", i ha renovat el suport a la recuperació de la memòria històrica.
Així, Oltra ha explicat que s'han finalitzat els treballs d'elaboració de mapes de les zones on es localitzen o es creu que hi ha restes de víctimes executades durant la guerra o la postguerra a les províncies de València i d’Alacant, les dades de les quals estan sent supervisades per l'Institut Cartogràfic Valencià, mentre que els de la província de Castelló s'estan ultimant.
La fossa comuna més gran d'Espanya
En el mur del cementeri de Paterna es calcula que van ser afusellades entre 1939 i 1956, durant el franquisme, 2.238 persones, 19 d'elles dones, que van ser soterrades en aquest cementeri, que és la fossa comuna més gran d'Espanya.
Per la seua banda, els familiars dels afusellats han reclamat "sense rancor" que es mantinga viva la memòria de la història dels represaliats després de la Guerra Civil perquè les generacions futures sàpien "què ha passat" i que "mai més torne a passar".
