Una anàlisi d'orina podria servir per a detectar l'Alzheimer en fase inicial

L'Alzheimer és una de les malalties que pot passar desapercebudes durant molt de temps. Freqüentment, quan comencen a manifestar-se els símptomes d'aquesta patologia neurodegenerativa, ja és massa tard per a tractar-la. Els programes de cribratge a gran escala poden ajudar a detectar-la en etapes inicials, però els mètodes de diagnòstic actuals són massa costosos. Ara, un nou estudi publicat en la revista científica suïssa Frontiers in Aging Neuroscience obri la porta a noves vies, després d'haver aconseguit identificar l'àcid fòrmic com a biomarcador urinari sensible que pot revelar la presència de l'Alzheimer en fase primerenca. La troballa, de gran rellevància, facilita el camí per a programes de detecció massiva fàcils i còmodes de la malaltia que facilitarien un diagnòstic precoç i beneficiarien els tractaments per tal de frenar la progressió de la malaltia.

L'equip investigador analitza un grup ampli de pacients afectats per Alzheimer en diferents nivells de gravetat i els comparen amb el grup de control, format per persones sanes amb cognició normal, per a identificar diferències en els biomarcadors urinaris. I descobreix que l'àcid fòrmic urinari, un producte metabòlic del formaldehid, és un marcador sensible del deteriorament cognitiu subjectiu que pot indicar les primeres fases de la malaltia. En total, participen en la recerca 574 persones.

"L'Alzheimer és una malaltia crònica contínua i oculta, que pot desenvolupar-se i durar molts anys abans que sorgisca un deteriorament cognitiu evident —recorda l'autoria de l'estudi—. Les primeres fases es produeixen abans de la fase de demència irreversible, i aquesta és la finestra d'or per a la intervenció i el tractament. Per tant, és necessari realitzar un cribratge a gran escala de l'Alzheimer en la fase inicial en els ancians".

La manca actual de programes de cribratge rutinaris per a l'Alzheimer en fase inicial s'explica per les tècniques de diagnòstic que el personal mèdic utilitza. Entre altres s'hi troben els escàners cerebrals per tomografia d'emissió de positrons, que són cars i exposen al pacient a radiació. També hi ha proves de biomarcadors que poden revelar presència de la patologia, però requereixen extraccions de sang invasives o una punció lumbar per a obtindre líquid cefalorraquidi, cosa que pot resultar incòmoda per als afectats.

Una anàlisi d'orina no és invasiva i és un mecanisme còmode, que es presenta idoni per al cribratge a gran escala. Encara que anteriors recerques havien identificat biomarcadors urinaris de l'Alzheimer, cap havia sigut adequat per a revelar les primeres etapes de la malaltia. "La detecció de biomarcadors d'Alzheimer en orina és convenient i rendible, i hauria de realitzar-se durant els exàmens físics rutinaris dels ancians", sosté la investigació. Tot i això, els resultats del treball són preliminars i només ofereixen un punt de partida i s'avisa que cal continuar investigant per a comprendre la relació entre l'Alzheimer i l'àcid fòrmic.