Troben enterraments infantils del segle XIII i el vall cobert de l’antiga muralla islàmica de València

Les excavacions arqueològiques i la rehabilitació de la muralla islàmica que l'Ajuntament de València realitza en la plaça de l'Àngel (barri del Carme) han tret a la llum uns 15 metres de la volta superior del vall cobert, o fossa de la muralla, un tram de paviment original del segle XI, de la mateixa època constructiva que la mateixa muralla, i enterraments infantils del segle XIII.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que aquesta intervenció és el projecte patrimonial més important de la ciutat de València en tota l'època de la democràcia i, probablement, amb anterioritat.

Tello s'ha congratulat que la intervenció està traent a la llum informació interessantíssima de València i reforçnta la bona idea que va ser apostar per aquest projecte perquè pot esclarir moltes coses de la nostra història.

Una de les troballes és una sèrie de soterraments de xiquets entre la muralla i la barbacana. Unes restes que l’equip de l’excavació no tenia previst trobari que podrien ser del segle XIII i correspoondre a la població musulmana que, atés que la ciutat estava assetjada per les tropes de Jaume I, no podia eixir a soterrar els morts extramurs de la ciutat. Al menys aquesta és la teoria que barallen els i les arqueòlogues que hi treballen. 

El vall cobert

També ha aparegut el vall cobert de la muralla, una volta que es va fer en el segle XV sobre l’antiga fossa i a través de la qual es van canalitzar les aigües residuals de la séquia de Rovella. Atés que eren aigües residuals, i per evitar les olors, en aquella època es va decidir cobrir-les amb una volta”. Fins al moment, s’han localitzat uns 15 metres de la volta superior del vall cobert, que es troben en molt bon estat de conservació. Pròximament es procedirà a l’excavació de l’interior de forma que es puga vore de forma completa. 

Ja en època cristiana, el vall cobert, o antiga fossa de la muralla, va perdre la seua funció defensiva i passà a ser un col·lector urbà que s’alimentava de la séquia de Rovella i de la séquia de Favara. També era habitual que el veïnat utilitzara el vall com a abocador i llançara fem i animals morts, per la qual cosa el Consell de la ciutat mantenia vigilància contínua i imposava sancions als infractors. A més, l’últim dissabte del mes es deixava córrer l’aigua de la séquia de Rovella per netejar el caixer, arrossegar les deixalles i evitar les males olors. Amb el pas dels anys, i per evitar les molèsties, es va optar per cobrir el vall amb una volta per garantir el pas de l’aigua i poder construir al damunt noves edificacions. 

Les restes localitzades corresponen a aquesta canalització, que va estar en funcionament fins a l’inici de la construcció de les clavegueres modernes, a finals del segle XIX. El col·lector, que ja ha estat localitzat també en altres punts de la ciutat, podria permetre la recuperació d’objectes abandonats al llarg dels segles.

Paviment del segle XI

Per últim s’ha localitzat paviment original del segle XI, format per una capa de terra i grava compactada, que ha aparegut al nivell del pas de ronda que recorria en paral·lel a tota la muralla per la zona d’intramurs. El paviment, que és de la mateixa època que la muralla, es conservarà i restaurarà i quedarà visible en el projecte museogràfic definitiu.