El Tribunal de Comptes absol Puigdemont i 34 càrrecs del procés en aplicació de la llei d’amnistia
La decisió judicial fa referència a les despeses derivades del referèndum i la promoció exterior del procés de Catalunya entre els anys 2011 i 2017
El Tribunal de Comptes, en aplicació de la llei d'amnistia, ha absolt els expresidents de la Generalitat catalana Carles Puigdemont i Artur Mas i a altres 33 ex alts càrrecs d’este govern autonòmic que estaven encausats per les despeses del procés. El Tribunal de Comptes ha adoptat esta decisió tres mesos després que la justícia europea avalara l'aplicació de la llei al delicte de malversació.
En una sentència, a la qual ha tingut accés Efe, el Tribunal acorda absoldre als 35 demandats per la Fiscalia i Societat Civil Catalana per les despeses del 1-O i la promoció exterior del procés entre els anys 2011 i 2017, en aplicació de la llei d'amnistia, i ordena alçar les fiances que tenien imposades els encausats, que superaven els huit milions d'euros.
Entre els encausats, als quals la Fiscalia reclamava 3,4 milions d'euros, figuraven també l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC Oriol Junqueras, així com els exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig, Neus Munté, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell.
No es van utilitzar fons europeus
El Tribunal acorda aplicar l'amnistia al cas, com plantejava la Fiscalia, en reconéixer que no està acreditat que "s'hagen fet servir fons procedents del pressupost de la Unió Europea, ni administrats per esta ni per compte d'esta" per a sufragar les despeses del procés independentista.
L'amnistia d'esta causa, per la responsabilitat comptable del procés, va estar en suspens perquè la consellera Elena Hernáez va elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en tindre dubtes que el perdó del delicte de malversació encaixara amb la normativa europea.
El TJUE va avalar en juliol passat, en una sentència l'amnistia de la malversació, sempre que les despeses en qüestió no procediren del pressupost de la Unió Europea, però la magistrada va postergar l'aplicació de la llei a l'espera que les parts es pronunciaren sobre si el procés va ser sufragat amb fons comunitaris i presentaren documentació sobre l'origen d'estos.
La sentència, no obstant això, conclou que els certificats que va expedir la Intervenció General de la Generalitat —i que van aportar les defenses— acrediten que ni el referèndum ni la promoció exterior del procés va ser a càrrec de fons procedents dels pressupostos de la Unió Europea.
