T'has preguntat mai quines imatges conté el primer document audiovisual que es va arxivar a RTVV?

Potser no som del tot conscients de la importància de l'arxiu audiovisual valencià públic. Cal veure’l com la nostra memòria per a entendre'n la dimensió. Garant del passat. El Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia, com molt bé el defineixen Lola Alfonso i Paz Orero, “és la memòria audiovisual més recent de la Comunitat Valenciana”. 

Amb la celebració, com cada nou de juny, del Dia Internacional dels Arxius —data designada pel Consell Internacional d'Arxius (Unesco)— dediquem un temps a parlar amb els professionals que en fan possible la pervivència. Tots ells adscrits a l’Institut Valencià de Cultura (IVC). La responsable de l'arxiu des de la creació continua sent Lola Alfonso, actualment cap de documentació i personal d’IVC.

Aquest fons, principal recurs documental audiovisual del poble valencià, no sols preserva la memòria audiovisual valenciana, sinó que, a més a més, és de molta utilitat, en donar suport al treball diari i les necessitats de productores, a altres televisions i, fins i tot, als ajuntaments valencians. L’arxiu audiovisual d’À Punt Mèdia és un exitós suport per a productores, televisions, investigadors i ajuntaments.

• Com fan ús, els ajuntaments, del Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia?

En moments puntuals, alguns municipis necessiten demostrar la importància d’una festa local o tradició i com d’arrelada està al territori, per a demanar un reconeixent patrimonial. Un exemple és la festa del Cant de la Carxofa d’Alaquàs, que va necessitar recuperar la repercussió als informatius i programes d’A Punt Mèdia per a tramitar davant la Conselleria de Cultura la sol·licitud de bé de rellevància local, com va quedar reconeguda al DOGV del 21 de febrer del 2022.

Però no sols els ajuntaments, també les empreses editorials fan ús del departament. Les agències de publicitat l’utilitzen per a trobar imatges antigues per als anuncis —els publicitaris i els electorals—. Però en són molts més els usuaris: els investigadors, les universitats i els museus, principalment. 

• Compte oficial del Centre de Documentació de RTVV a les xarxes 

Publicació per a celebrar el Dia dels Arxius.

• Els arxius històrics també en LNM a la ràdio d’A Punt, cada últim divendres de mes

L'últim divendres de mes, el programa de ràdio Les notícies del matí, Vicent Climent i Lola Alfonso, té l'espai "Obrim l'arxiu", en què s'escolten i comenten alguns dels arxius històrics, amb els periodistes de la casa Clara Castello, Alba Requejo i Xelo Miralles.

• Qui integra el departament del Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia

L’equip està format per 21 professionals, dels quals 17 són documentalistes, i un auxiliar, dos operadors d’equips de documentació i una tècnica superior. L’objectiu del seu treball és donar resposta a les peticions d’imatges i àudios per a les noves peces informatives o reportatges, la remissió de programes i materials audiovisuals d’arxiu per a venda d’imatges.

El treball fonamental és controlar l’arribada del material, la identificació, catalogació i classificació del fons documental. En el procés, cal analitzar i descriure les imatges i el so. Qualsevol arxiu de ràdio i televisió adquireix més rellevància quan els recursos humans i materials dedicats permeten l’eficient localització del document de manera ràpida. Una característica molt més necessària quan l'arxiu atén a un mitjà de comunicació, com és el cas del Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia.

• Una curiositat, la peça informativa més antiga de l’arxiu

T'has preguntat mai quines van ser les primeres imatges gravades a RTVV, aquelles que van estrenar el Centre de Documentació? Es van gravar el 16 de març del 1989. Es tracta d'un document de suport a la veu del presentador, el que s'anomena 'plató', que es mostra mentre el presentador informa de la notícia. En aquelles primeres imatges, les més antigues, es pot veure el trànsit de l’autopista al seu pas per Silla i Puçol. A ningú li passarà desapercebut els models antics dels vehicles que hi transitaven, que pràcticament ja han desaparegut.

• L’arxiu en xifres

A la videoteca es conserven més de 280.000 cintes de vídeo broadcast. Totes juntes sumen uns huit quilòmetres de prestatgeries. La mateixa distància que hi ha entre Burjassot i Massarrojos. 

Lola Alfonso, la cap de Documentació de RTVV i de personal de l'Institut Valencià de Cultura, juntament amb el seu equip, ha sigut testimoni al llarg de 33 anys de com han anat variant el format, des de les imatges en polzada fins als fitxers digitalitzats. El resultat del seu treball, disposar de l'arxiu audiovisual més gran de la Comunitat Valenciana, amb vora 85.000 hores digitalitzades. 

• L’únic departament que no va tancar

El Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia és l’únic departament que va continuar operatiu quan el 29 de novembre de 2013 es va tancar RTVV. Tots ells van continuar treballant amb l’inventari i amb la digitalització de les cintes de vídeo del fons històric, fins a la tornada i posada en marxa d’À Punt Mèdia, el 2017. Com ha explicat Alfonso, “els primers dies del tancament, veníem a treballar amb la policia a la porta”. Després, tots ells van estar durant quasi quatre anys amb la RTVV parada completament.

• Com completaren el buit informatiu de quatre anys 

Durant els anys en què la radiotelevisió va estar tancada, l’arxiu no va poder disposar dels recursos audiovisuals dels fets informatius d’aquells anys. Es va generar un buit documental considerable. A partir del 2017, i durant el primer any de transició per a preparar la posada en marxa del relleu de Canal 9, Lola Alfonso ha explicat que “els professionals de l’arxiu, amb el suport dels primers treballadors d’À Punt Mèdia, vam començar a recercar els fets destacats i de major rellevància”. Van recórrer als fons documentals de Presidència de la Generalitat, de la Conselleria de Cultura i d’altres televisions autonòmiques, etc. 

Aquell treball va completar el buit informatiu que afectava informacions com les eleccions autonòmiques de la Comunitat Valenciana del 2015, la compra del València CF per Peter Lim (2015), la mort de Rita Barberá (2016), l’entrada de Carlos Fabra a presó i l'eixida (2014-2017), l’abdicació del rei Joan Carles (2014) i també la declaració de les Falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat (2016), entre molts altres.

Evolució tecnològica

El Centre de Documentació de RTVV i À Punt Mèdia ha sigut testimoni del pas de la cinta de vídeo al fitxer digital utilitzat actualment. A la imatge, d’esquerra a dreta, podem veure l’evolució de les antigues cintes de vídeo obert (o de polzada), de gran mida. Amb elles es treballava a Canal 9 quan va començar les emissions. Al cap de pocs anys, aquelles cintes van evolucionar a una altra de menor dimensió i més operativa: la cinta de vídeo Betacam SP, que va perdurar fins al tancament de la televisió el 2013. En l'actualitat, tot el procés està digitalitzat i no es fan ús de cintes.