El Suprem rebutja elevar a la justícia europea la regularització extraordinària de migrants

El Tribunal Suprem ha acordat este dimecres que no portarà finalment a la justícia europea la regularització extraordinària de migrants impulsada pel govern espanyol. La decisió comporta que no traslladarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial perquè es pronuncie sobre si este procés, per al qual s'han presentat quasi 1,2 milions de sol·licituds, xocava amb la normativa europea en matèria d'immigració. Els jutges, a més, han tornat a rebutjar la suspensió cautelar de la regularització, com van demanar la Comunitat Valenciana i Aragó en un recurs contra el reial decret del 14 d'abril, aprovat pel Consell de Ministres, que posa en marxa i regularitzar tot el procediment.

El 30 de juny, la sala tercera del Suprem va plantejar a les parts la possibilitat de formular davant del TJUE "una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si és el cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE". L'Advocacia de l'Estat va oposar-se a acudir a la justícia europea, una opció que sí que van avalar els governs valencià i aragonés, del PP, que ja havien impugnat la regularització d'estrangers als tribunals amb recursos de caràcter contenciós administratiu.

Després d'atendre les al·legacions, l'alt tribunal entén que "no resulta pertinent el plantejament d'esta qüestió en l'actual moment processal", una decisió que va acompanyada alhora d'una negativa a suspendre cautelarment l'execució del reial decret impugnat. Caldrà esperar a conéixer el contingut de les actuacions en els pròxims dies. A més, l'organisme judicial informa que en cap de les dos qüestions denegades este dimecres s'han formulat altres particulars discrepants.

És la segona vegada que el Suprem rebutja paralitzar el procés, per això la sala s'ha tornat a remetre a les raons ja exposades en les actuacions del passat maig, quan ja va desestimar un recurs de la Comunitat de Madrid i Vox. Aleshores, va argumentar que existix un "interés públic notori" en la regularització extraordinària de migrants, que incidix en un "substrat humà" i "transcendeix a la mera consideració econòmica", com un dels motius per a no frenar l'entrada en vigor.

En el cas dels recursos de la Generalitat i el govern aragonés, el Suprem va demanar a les parts que es pronunciaren sobre la compatibilitat amb el Conveni Schengen, el reglament europeu en matèria de migració, i el Tractat de la UE "d'una mesura adoptada per un estat membre mitjançant una norma reglamentària de rang infralegal en el marc d'una regularització de caràcter massiu i sense que hi conste coordinació prèvia al respecte amb els altres estats membres".

Els servicis jurídics de l'Estat van rebutjar acudir a la justícia europea perquè la remissió prejudicial "s'acosta més a la formulació d'un dictamen consultiu sobre qüestions generals o hipotètiques d'una sèrie d'escenaris futurs", que a la necessitat actual de saber si la regularització és compatible amb el dret de la UE. La Generalitat, per la seua banda, va advertir que la regularització pot afectar no sols Espanya, sinó al conjunt de l'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia, especialment pels efectes sobre asil, retorn i circulació Schengen. Mentre que Aragó va considerar la "infracció o col·lisió de la normativa estatal amb el dret comunitari" com a argument clau per a acudir a la justícia europea i acordar-ne també la suspensió.

El procés extraordinari de regularització va començar el passat 16 d'abril amb l'objectiu de donar permís de residència i de treball a les persones que viuen a Espanya en situació irregular i complixen els criteris d'arrelament. Podien presentar-s'hi tots els migrants que residiren al país des d'abans de l'1 de gener, i que a més dugueren almenys cinc mesos, com també tot aquell que haguera sol·licitat asil abans de la mateixa data, sempre que no tinguera antecedents penals. A la Comunitat Valenciana s'han registrat 167.000 peticions, la majoria dels països llatinoamericans.