El Suprem fixa que nàixer al Sàhara quan era colònia espanyola no dona la nacionalitat d’origen
El ple de la Sala considera que la colònia no formava part de l’Estat en aplicació de la normativa espanyola.
El Tribunal Suprem ha establit en una sentència que haver nascut al Sàhara Occidental abans de 1975 no dona dret a la nacionalitat espanyola d’origen, ja que el territori a l’efecte de la nacionalitat no pot ser considerat Espanya durant l’etapa en què va ser colònia espanyola.
La sala primera del Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació interposat per la Direcció General dels Registres i del Notariat contra una sentència que havia declarat la nacionalitat espanyola d’origen d’una demandant, nascuda al Sàhara Occidental el 1973.
La sentència recorreguda havia declarat la nacionalitat espanyola d’origen aplicant l’article 17.1.c del Codi Civil, que reconeix aqueix estatus a “els nascuts a Espanya de pares estrangers, si tots dos mancaren de nacionalitat o si la legislació de cap d’ells atribueix al fill una nacionalitat”.
El ple de la sala considera que el Sàhara Occidental no formava part d’Espanya en aplicació de la normativa espanyola més específica sobre la matèria aprovada en 1975 i 1976, que regia les condicions de la descolonització i de l’opció de la nacionalitat espanyola per part dels naturals d’aquell territori.
De fet, el preàmbul de la llei de descolonització declarava rotundament que el Sàhara “mai havia format part del territori nacional”. A més, s’arbitrava el sistema perquè els naturals d’aquesta colònia que compliren determinats requisits pogueren optar per la nacionalitat espanyola en el termini màxim d’un any.
