El Suprem confirma la presó permanent revisable per a la dona que va assassinar el marit discapacitat a València
L’acusada va soterrar l’espòs en una fossa amb sosa càustica i argumentava al tribunal que va cometre els fets per a complir la voluntat de l’home
El Tribunal Suprem ha confirmat la presó permanent revisable a una dona que va escanyar a València el seu marit amb paràlisi i el va enterrar en una fossa amb sosa càustica, després de rebutjar que el pla de l’acusada va respondre a la voluntat del marit de posar fi a la seua vida i els seus sofriments.
La sala penal ha desestimat el recurs de la dona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València, que va elevar la de 25 anys de presó que va imposar en primera instància l'Audiència Provincial, per assassinar al seu marit, que patia una malaltia degenerativa en estat molt avançat que li provocava paràlisi a les cames, l’obligava a desplaçar-se en cadira de rodes i depenia de terceres persones per a les seues necessitats vitals.
A més de la pena de presó, la condemnada haurà d'indemnitzar amb 283.000 euros els dos fills que tenia l’home d’una relació anterior.
L'alt tribunal descarta l'al·legació de la condemnada, que argumentava que el pla responia a la voluntat del marit, que volia posar fi a la seua vida i al seu sofriment, ja que els fets provats "permeten afirmar sens dubte que la recurrent no va participar executivament en el suïcidi del seu marit, sinó que va decidir posar fi a la seua vida".
La sala fa referència al "mode, cruel, en què es va causar la mort —intentant, primer, que inhalara gas butà i després, asfixiar-lo amb un cordó de sabata, no sense abans propinar-li colps, que li van causar diferents lesions, per a véncer l'escassa resistència física que va oposar la víctima" per la seua quasi immobilitat.
A això se suma "el sofisticat pla d'execució traçat i el mode amb què va pretendre desfer-se del cadàver, tirant sobre les restes calç viva i soterrant-les en una fossa d'una finca rústica", el que evidencia “una intenció homicida, molt allunyada de la compassió i del respecte per l'autonomia i la dignitat personal” de la cooperació en el suïcidi. El cadàver de l’home no es va localitzar fins al juny de 2020, sis mesos després.
