El Suprem aclareix que la llei no preveu que els acomiadaments durant la pandèmia siguen nuls

El sindicat UGT ha denunciat Espanya davant el Comité Europeu de Drets Socials perquè considera que acomiadar resulta molt fàcil i barat 

Creixen un 12,8% les demandes per acomiadament el tercer trimestre de l\'any
El Suprem aclareix que la llei no preveu que els acomiadaments durant la pandèmia siguen nuls / À Punt NTC

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat que els comiats efectuats durant l’emergència sanitària de la covid puguen considerar-se nuls automàticament perquè la norma aprovada pel govern espanyol en març de 2022 no conté una vertadera prohibició d’acomiadar, ni contempla la nul·litat davant un acomiadament fraudulent. 

El ple de la sala quarta ha estimat així el recurs presentat davant una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que optava a la nul·litat dels acomiadaments en entendre que estaven prohibits i incorrien en frau. Així ho ha comunicat TS en una nota en què també aclareix que el text de la sentència es farà públic d'ací a uns dies. 

La sala ha explicat que la confusió ha sorgit arran d’un decret llei aprovat per l’executiu central que contemplava que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció que permetien acollir-se durant la pandèmia als expedients de regulació d’ocupació (ERTO) “no es podien entendre com justificatives de l’extinció del contracte de treball ni acomiadament”.

L’alt tribunal considera que això “freqüentment s’ha identificat com una prohibició d’acomiadar”, però en la seua sentència conclou que un acomiadament realitzat en les esmentades circumstàncies “no ha de qualificar-se de nul”. Si no és que concórreguen circumstàncies que ho justifiquen, com ara la vulneració d’un dret fonamental, l’incompliment de les normes aplicables a l’acomiadament col·lectiu o alguna circumstància subjectiva generadora d’especial tutela. 

El tribunal afegeix que quan hi haja una extinció del contracte de treball acordat per l’empresa que no tinga una causa vàlida, cal qualificar-la d'acord amb la legislació laboral vigent. 

Treball analitzarà la sentència

El Ministeri de Treball ha dit que analitzarà la sentència quan es publique, però han recordat que tant la posada en marxa dels ERTO com la prohibició de justificar un comiat per causes associades a l'emergència sanitària van ser mesures extraordinàries per a protegir l'ocupació que han donat bons resultats.

Mostra d'això, afigen, és que 3,6 milions de treballadors van estar protegits pels ERTO en el pitjor de la crisi i que el nivell d'ocupació és ara major que abans de la pandèmia, mentre que el nombre de persones desocupades és menor.

UGT demanda Espanya perquè acomiadar és “fàcil i barat”

El secretari confederal d'UGT, Fernando Luján, ha dit que el Suprem ha resolt el debat sobre una legislació que no aclaria si la prohibició d'acomiadar durant la pandèmia per força major o causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció portava aparellada la nul·litat (amb la readmissió del treballador) o la declaració d'improcedència (amb una indemnització major).

Al fil d'aquesta decisió, UGT ha considerat necessari reobrir el debat sobre com de "fàcil i barat" resulta acomiadar de manera improcedent, raó per la qual ha demandat a Espanya davant el Comité Europeu de Drets Socials perquè l'acomiadament siga prou dissuasiu.

També et pot interessar