Sis querelles per tortures durant la primera marxa de l'1 de Maig a València l'any 1967
Cinquanta-cinc anys després, els represaliats pel franquisme reben un homenatge a la seu de CCOO
València, 1 de maig de 1967. Sis sindicalistes denuncien haver sigut represaliats per participar en la primera manifestació del Dia dels Treballadors celebrada en el franquisme. Després de fer-los passar per un consell de guerra, van ser empresonats i torturats, segons exposen.
Han passat cinquanta-cinc anys dels fets i aquest divendres han explicat als micròfons d’À Punt NTC que es querellaran davant els tribunals valencians i que ho fan per a demanar reparació i justícia.
La marxa va sorgir de CCOO del País Valencià, que s'acabava de constituir com a sindicat, i va acabar amb una càrrega policial que aquest divendres han rememorat Francisco Ventura i Salvador Ayala, dos dels querellants.
“Es va córrer la veu que hi havia una manifestació pels drets dels treballadors i alguns ens hi apuntarem”. Segons afirma Salvador, “hi hagué un enfrontament perquè la policia ens va atacar”. “Ens van pegar a tots”, afegeix Francisco.
Aquell dia va acabar amb 21 detencions, 13 processaments i 5 condemnats en un consell de guerra. Francisco va estar empresonat durant quatre anys i Salvador, durant dos. Acompanyats de quatre denunciants més, han anunciat que presentaran querelles davant els jutjats valencians per tortures.
“Van ser maltractats i torturats en les dependències de la brigada politicosocial”, relata Lucila Aragón, de la Plataforma Querella Argentina contra els Crims del Franquisme, “a tres d’ells se’ls va condemnar a quatre anys de presó, que van complir”.
En plena dictadura, aquests treballadors van eixir al carrer per un sou digne, de 200 pessetes, l'equivalent actualment a 1,20 euros.
“Llibertat i democràcia” i “no als comiats en fàbriques i tallers” és el que llegia a les pancartes. Aquest dijous, a l'Auditori 25 d'abril de CCOO, reclamen veritat, justícia i reparació.
