El ‘sharenting’, la moda de compartir fotos dels fills en xarxes socials
Un terç dels xiquets i xiquetes debuta en els canals socials abans del primer dia de vida, un perill sobre el qual alerten els experts.
Als Estats Units, el 92% dels xiquets i les xiquetes menors de dos anys tenen presència en les xarxes socials. I és així perquè els seus pares fan publicacions sobre ells. A més, un terç debuta en aquests canals abans del primer dia de vida. És el que es coneix com a sharenting, un anglicisme que prové de la paraula share, o compartir, i parenting o paternitat. Un fenomen cada vegada més freqüent.
“Els pares comparteixen amb els seus contactes en les xarxes socials fotografies en què ixen amb els seus fills o directament ixen els menors en les imatges”, explica Juan Martínez Otero, professor de Dret de la Comunicació de la Universitat de València, en la secció de xarxes de Les notícies del matí. Comenta que vivim en una societat en què sembla que no existim si no es comparteixen les nostres experiències en xarxes, on se sol donar una imatge d’alegria i satisfacció, i on els fills i les filles formen una part important, pensant en moltes ocasions més en un mateix.
“Tal vegada d’ací a uns anys el xiquet o xiqueta es preguntarà per què tantes persones han tingut accés a les seues fotos”, assenyala Juan Martínez Otero. Segons ell, cal distingir la plataforma en què es comparteix un contingut, ja que no és el mateix fer-ho en un grup de WhatsApp que ser un pare o una mare influenciadors. I dona alguns consells a l’hora de protegir els xiquets i les xiquetes.
“Evitar primers plans dels xiquets en la mesura del possible, que isquen amb més gent, sempre es diu molt la geolocalització, que se sàpia on està o la rutina que té, i que no siguen fotos especialment íntimes”. En aquest sentit, el professor de la Universitat de València assegura que la llei confia que els progenitors busquen el millor per als seus fills i filles i que, per tant, preval la presumpció de confiança.
Aconsella retardar al màxim l’edat d’accés d’un xiquet a un mòbil i que l’utilitzen en zones comunes i en moments pausats, perquè un telèfon intel·ligent diu que és una finestra d’accés al món. “Els xiquets i xiquetes d’ara viuen connectats tota la vida. S’han de pensar pautes per a introduir les persones en l’ús de la tecnologia de manera responsable”.
