S’amplia el dret a rectificar informacions errònies: ara també es podrà demandar els influenciadors

El govern amplia el dret de rectificació, el que empara les persones que es puguen vore perjudicades per informacions errònies difoses pels mitjans de comunicació i que vullguen demanar corregir-les, per a adaptar-lo al nou ecosistema mediàtic que ha obert internet i les xarxes socials. Concretament, amb l’ampliació d’este dret el govern pretén abastar les publicacions de influenciadors en les plataformes digitals.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la principal novetat de la norma és que la ciutadania no sols podrà exercir el dret a la rectificació als mitjans de comunicació que hagen publicat una informació errònia, sinó també a les plataformes digitals i als usuaris rellevants de xarxes socials que tinguen més de 100.000 seguidors en una xarxa o més de 200.000 en totes les plataformes on estiga present.

Bolaños ha explicat que el projecte de llei orgànica reguladora del dret de rectificació que ara envia al Congrés per a la tramitació substituirà la llei vigent del 1984, que deriva del Pla d'Acció per la Democràcia.

Amb esta nova llei que regula el dret que té qualsevol persona a sol·licitar que es corregisca una informació falsa o inexacta que l'afecta, els ciutadans podran demanar que es rectifique informació publicada tant en mitjans de comunicació tradicionals com en digitals i plataformes en línia.

Mecanisme accessible per a demanar-la

En el cas de les xarxes socials, Bolaños ha incidit que la llei contemplarà usuaris “d’especial rellevància” pel nombre de seguidors, el que popularment es coneixen com a influencers. Per això estes figures hauran d'establir, de la mateixa manera que els mitjans digitals, un mecanisme gratuït, accessible i visible que permeta enviar fàcilment una sol·licitud de rectificació per part de l’usuari.

El termini per a presentar la sol·licitud serà de deu dies naturals, si la informació s'ha publicat en mitjans de comunicació tradicionals, i de vint dies, si ha sigut en mitjans digitals o en comptes d’influenciadors.

“Per tant, els desinformadors habituals dedicats a la notícia falsa de manera diària estaran afectats per esta llei del dret a la rectificació i els ciutadans que vegen com una notícia falsa difosa per estos professionals de la notícia falsa també podran exercir el dret a la rectificació, encara que no siguen un mitjà de comunicació i siguen simplement persones que es dediquen a les xarxes socials", ha explicat Bolaños.

Menors d'edat

Així mateix, podran exercir la rectificació els menors d'edat que tinguen la necessària maduresa i, en tot cas, els majors de setze anys. En el cas de persones que hagen faltat, podran sol·licitar-ho els ascendents, descendents, germans, cònjuges o la parella, o els qui hagen sigut designats expressament per a la comesa.

Amb la modificació del dret de rectificació, se suprimix l’obligació de dirigir la sol·licitud de rectificació als directors dels mitjans de comunicació i n'hi haurà prou d'enviar-la al mitjà perquè la gestione. En el cas de les plataformes en línia i les xarxes socials, s’haurà d’adreçar a la persona que exercisca el control efectiu sobre eixe usuari o sobre la informació publicada.

Publicitat de la informació rectificada

La llei també preveu millores en la publicitat que ha de donar-se a la informació rectificada: els mitjans digitals hauran de crear un nou enllaç a la informació original amb rellevància semblant al mitjà on es va publicar o va difondre la informació que es vol rectificar. I, en el cas de les plataformes en línia, hauran de publicar-la en un lloc visible, juntament amb la informació original.

Així mateix, es manté l'obligació de publicar la rectificació en tres dies, encara que s'hi podran incorporar opinions o valoracions que no resulten excessives ni siguen impertinents en l'objecte de la rectificació. Quan la publicació original s'ha rectificat, caldrà comunicar-ho.

D’altra banda, per a garantir més agilitat i adaptació als entorns digitals, la nova llei simplifica el procediment judicial a què poden recórrer els ciutadans a qui se'ls denegue la rectificació.

Amb esta mesura, el govern espanyol vol garantir la llibertat d'informació i que qualsevol ciutadà “estiga protegit contra ingerències, desinformacions, falsedats, inexactituds o mentides que l'afecten i que, per tant, tindrà el dret fàcil, accessible, ràpid i àgil per a poder rectificar eixa informació”, ha conclòs Bolaños.