El robatori del Tresor de Villena reobre el debat sobre la seguretat als museus
L’assalt, ràpid i planificat al mil·límetre, posa el focus en la protecció del patrimoni i en els recursos de què disposen els museus locals
El robatori del Tresor de Villena ha tornat a posar en el centre del debat la seguretat dels museus i la protecció del patrimoni. L’assalt a un dels conjunts més importants i coneguts de l’orfebreria prehistòrica europea obliga ara a revisar si les mesures actuals són suficients per a protegir les peces de més valor.
El Tresor de Villena, format per peces d’or i altres objectes de l’Edat del Bronze, té un valor patrimonial incalculable. Més enllà del seu preu econòmic, els experts remarquen la seua importància històrica i cultural. "Hi ha part del tresor que és anímica, que no permet dir açò val tants euros", explica l’expert Salvador Rovira.
Més recursos per a protegir les col·leccions
El cas ha fet aflorar els dubtes sobre si els museus, especialment els de caràcter local, disposen dels recursos necessaris per a fer front a un robatori d’estes característiques. L’arqueòleg municipal de Gandia, Carles Miret Estruch, considera que el cas ha de servir per a parlar sobre la inversió en seguretat i conservació de les col·leccions: "Ens farà reflexionar si realment estem posant prou recursos a l’hora de tindre cura de les nostres col·leccions".
Una de les possibilitats que es plantegen és traslladar les peces més valuoses a grans museus, amb més recursos i sistemes de seguretat. Una opció que, però, genera reticències perquè podria allunyar les peces del seu context. "Pense que no s'ha d'entendre d'eixa manera, sinó entendre que els museus estan infrafinançats", defensa l'escriptor Alfons Pérez Daràs.
Ni els grans museus estan a resguard
Els grans museus tampoc estan exempts de patir robatoris. El Louvre, a París, va ser escenari a l’octubre d’un espectacular assalt en què es van sostraure joies de l’època de Napoleó i de les emperadrius franceses. Un precedent que evidencia les dificultats per a garantir una protecció absoluta del patrimoni. "Si en el Louvre són capaços de furtar, imagineu en els nostres, que no tenim tanta capacitat", apunta l’arqueòleg.
Vitrines de seguretat, controls d’accés i sistemes d’alarma són algunes de les mesures habituals als museus, però poden no ser suficients davant d’un robatori ràpid i planificat. Per això, els experts plantegen buscar noves fórmules de protecció. Entre les possibilitats, exposar rèpliques de les peces més valuoses i reservar els originals per a espais amb mesures de seguretat més reforçades. "Hem de buscar no només més mesures de seguretat, sinó possiblement fer rèpliques i exposar rèpliques", proposa l’arqueòleg.
La incògnita sobre el futur del Tresor
Ara, una de les principals preocupacions és què passarà amb les peces sostretes. Els investigadors treballen amb diverses hipòtesis, entre estes que l’or puga acabar fos o que el robatori responga a un encàrrec d’algú interessat en la col·lecció. Els experts confien especialment en esta segona possibilitat, perquè mantindria oberta la porta a recuperar el conjunt. "Confiem que siga esta segona possibilitat. L’altra podria significar la pèrdua irreparable del tresor", assenyala l’arqueòleg.
El robatori ha posat així sobre la taula una qüestió que va més enllà del Tresor de Villena: com protegir un patrimoni que, pel seu valor històric i cultural, és impossible de substituir. "I que tinguem la sort de poder-lo recuperar", desitja Salvador Rovira.
