Els reis d'Espanya es bolquen amb els damnificats per la DANA a Oriola

La població afectada per l'episodi de fortes pluges al Baix Segura ha rebut aquest divendres la visita dels reis d'Espanya. Felip VI i Letícia s'han desplaçat a Oriola per a donar suport als damnificats i conéixer de primera mà les destrosses que han ocasionat les inundacions. Els reis han començat el recorregut amb un acte protocolari davant de l'oriol, emblemàtica bandera del segle XVI, que ha congregat nombrosos veïns i veïnes.

"Estem contentíssims que vinguen en aquestes circumstàncies a visitar-nos", deia Carmen, una veïna. "Si no fan aquest tipus d'actes institucionals, les coses pareixen quedar en l'oblit i almenys la gent es consola de veure que algú com el rei i la reina se'n recorden", afirmava Concha Ballesta, una l'altra veïna. 

Els reis han saludat els 27 alcaldes i alcaldesses dels municipis del Baix Segura que han patit els efectes de les pluges, i han felicitat pel seu treball els serveis d'emergències i les forces de seguretat que hi van participar durant el temporal. 

Felip i Letícia han entrat a l'oficina del PROP, que centralitza la sol·licitud d'ajudes i, a continuació, s'han traslladat a la pedania de Molins. Allí han visitat algunes cases i han transmés la seua solidaritat als afectats. Per últim, han saludat els xiquets i les xiquetes a l'escola. 

5.200 peticions d'ajuda tramitades

El president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha acompanyat els reis en la visita, els ha agraït la presència i el seu "contacte directe" durant la catàstrofe. Així mateix, ha explicat que hui mateix el Consell ha aprovat un decret d'ajudes a la vivenda per a les persones que han perdut la seua i ha informat que "ja hi ha 5.200 sol·licituds que han sigut ateses". Preguntat per les famílies desallotjades, el cap del Consell ha dit que està previst que reben ajudes econòmiques directes durant la pròxima setmana. 

Puig ha anunciat que es posarà en marxa un pla d'ocupació per a una comarca "que patirà molt per les pèrdues agrícoles". I de cara al futur, ha dit que es vol fer "un plantejament global també en prevenció de noves avingudes i de reordenació, tant del territori com de la pròpia estructura econòmica".