La reforma de la plaça de la Reina de València, encertada?
Els primers vianants passegen pels 12.000 metres de plaça reformats, on la vegetació és escassa, però es compensa amb tendals que fan ombra i polvoritzadors d'aigua
La retirada de les tanques i quasi un any i mig d'obres han deixat pas lliure als primers vianants curiosos que s’han acostat fins a la remodelada plaça de la Reina de València. Els operaris han començat aquest dijous a retirar les tanques, de manera que els vianants ja poden travessar la plaça i veure de prop la reforma, que no ha estat exempta de polèmica.
Davant les crítiques per la falta d’ombra i vegetació o l’abundància de formigó als peus d’un edifici històric com és la catedral de València, des del govern municipal argumenten que l'objectiu que persegueix el disseny d’aquest espai públic és el de recuperar espais per als vianants.
El regidor de Mobilitat, Guiuseppe Grezzi, declarava a À Punt uns dies abans d’obrir-la a la ciutadania que el disseny “privilegia que les persones puguen passejar i estar-s'hi, i no els vehicles motoritzats”. Amb la remodelació, queden més de 12.000 metres quadrats per als qui vagen a peu. Per contra, el trànsit rodat ja no tindrà accés a la plaça; la circulació es dirigirà des del carrer la Pau directament al carrer Sant Vicent, sense poder girar a la dreta, com abans. Els vehicles, per tant, només podran accedir-hi per a entrar a l’aparcament que, per cert, també s’ha rehabilitat i ara compta amb punts per a recarregar vehicles elèctrics, com ara els patinets.
Vegetació escassa
Davant la falta de vegetació (una de les principals crítiques que molts usuaris fan en xarxes socials), el consistori apel·la a les filtracions que presentava l’anterior disseny en l’aparcament públic que està al subsol. És per això que el centre de la plaça ha quedat buit de vegetació, que es limita a unes poques palmeres a les vores.
Així doncs, per a suplir la falta d’ombra, l’ajuntament ha optat per col·locar tendals al centre de la plaça, subjectats per uns pals metàl·lics i moderns que contrasten amb l’edifici històric de la catedral i el Micalet.
D'altra banda, els bancs de fusta que abans es distribuïen entre els corredors que formava la jardineria s'han substituït per bancs de formigó, que aporten més de 900 seients en aquest espai públic del cor de la ciutat.
A més a més, uns polvoritzadors s’encarreguen d’aportar-hi la nota refrescant. Aquest dijous ja s'han posat en funcionament davant la sorpresa de molts vianants, poc habituats a aquest sistema refrescant a València.
Vestigis històrics
El pas de la història també ha quedat a la vista en la plaça de la Reina, més enllà de l’edificació. La reforma ha permés recuperar les antigues vies del tramvia, visibles en un dels extrems de la plaça. El compromís amb la història també es fa palés en un altre dels extrems, on fa uns dies s’inaugurava una escultura del valencià Rafael Guastavino Moreno, conegut com a "l'arquitecte de Nova York".
Guastavino, de qui es compleixen enguany 180 anys del naixement, es va donar a conéixer professionalment perquè usava un sistema de voltes derivat de la construcció tradicional a la zona mediterrània valenciana, conegut com "volta paredada". Basant-se en aquest sistema, va idear 360 edificis a Nova York i un centenar a Boston, a més d'uns altres a Baltimore, Washington o Filadèlfia.
Siguen com siguen els gustos, sens dubte, la millor manera de poder valorar-los és acostant-se a disfrutar de prop d'aquest emblemàtic espai de la ciutat, que ara ja és tot per als vianants.
