Rafael Yuste, sobre els neurodrets: “Aquesta serà una revolució tecnològica i hem d’estar preparats”

La ciència fa passos de gegant per a desxifrar els secrets de la ment humana i ja permet registrar l'activitat cerebral i fins i tot modificar-la. Rafael Yuste, neurobiòleg a la Universitat de Colúmbia i una eminència al món de la investigació cerebral, ha parlat amb À Punt Notícies sobre la protecció ètica davant aquesta tecnologia. 

Per a Yuste, “és necessari desenvolupar uns nous drets humans, que han de protegir l’activitat del cervell de les persones i la informació que procedeix d’ací”. Encara que la tecnologia de la modificació cerebral encara no ha arribat a la societat, l'encarregada de registrar l'activitat ja ha eixit dels laboratoris. És el cas de les persones amb paràlisi, que parlen per mitjà d’aparells electrònics connectats al cervell. 

De moment, les proves es limiten als ratolins. “És una cosa que no s’ha fet mai a la història de la humanitat, però com que tenim la tecnologia que ho permet, hem de protegir el cervell com un òrgan especial. Tenim l’obligació d’avisar la societat que aquesta serà una revolució tecnològica i hem d’estar preparats” ha assegurat. 

Per al científic “és important perquè aquest és l’òrgan del cos humà que genera tota la ment humana: les capacitats mentals i cognitives, com els pensaments, les memòries, la imaginació, les emocions, el comportament i les decisions. Tot està generat ací, incloses la intel·ligència i la consciència”.

Els neurodrets, una regulació de caràcter internacional

Yuste aposta per afegir aquesta normativa en forma de drets als tractats internacionals de drets humans, “perquè entrem en aquest nou futur amb petjada forta”. De fet, Espanya no és el primer país a sumar-se a aquesta iniciativa. El senat de la república de Xile va aprovar per unanimitat una esmena constitucional a l’article 19 de la Constitució del país, que protegeix l’activitat del cervell i la informació que en procedeix, segons ha contat el científic. 

Al nostre país, la secretaria d’Estat de la Intel·ligència Artificial espanyola ha promogut la carta de drets digitals on s’incorporen els neurodrets com a part dels futurs drets digitals de la ciutadania. La setmana que ve, l’oficina del secretari general de les Nacions Unides i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra es reuneixen amb un equip d’experts —entre els quals es troba el mateix Yuste—, per debatre al voltant de la legislació dels neurodrets, ja que “n’hi ha molt d’interés al voltant d’ells”.

“Una tecnologia en beneficis fantàstics”, segons Yuste

Per al neurobiòleg, “aquesta tecnologia tindrà uns beneficis fantàstics per a la ciència, per a les persones amb malalties neurològiques o mentals i també per a la societat”. Una de les aplicacions que ha suggerit Yuste és la substitució dels mòbils per “interfícies que connecten el cervell amb computadores”. Una altra de les aplicacions són les pròtesis per curar la ceguera perifèrica amb càmeres fotogràfiques.

Però el científic ha advertit: la tecnologia és neutra, tot depén de les aplicacions que s'hi facen. “Això és com el descobriment de l’energia atòmica: es podia utilitzar per a la guerra o per a resoldre els problemes d’energia al món”. En el cas de la neurociència, “es pot fer servir amb finalitats polítiques i armamentístiques o emprar-la per a curar a una persona” ha advertit.  En tot cas, “jo ho veig com una cosa molt positiva, de fet, com un renaixement, però hem de fer-ho protegint l’essència dels éssers humans” ha afirmat el científic. 

València dona el suport als neurodrets

D'altra banda, el Consell ha donat suport a aquesta iniciativa amb la Declaració de València, en un acte aquest divendres al qual ha assistit la ministra de Ciència i tecnologia, Diana Morant, qui ha afirmat que “tampoc hi haurà un futur just si eixe coneixement i eixa innovació no estan basats en la vertadera justícia que radica en l'ètica.”