Quinze anys de presó per homicidi per a la dona del crani de Castro Urdiales

L'Audiència de Cantàbria ha condemnat a quinze anys de presó per homicidi a la dona acusada de matar a la seua parella a Castro Urdiales en 2019 i fer desaparéixer el cos, excepte el crani que va entregar a una amiga, i que va ser considerada culpable al novembre en un judici amb jurat.

En la sentència, donada a conéixer aquest divendres i contra la qual cap recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, el magistrat president del tribunal considera que concorre la circumstància d'agreujant de parentiu.

A més, en concepte de responsabilitat civil se li imposa el pagament d'una indemnització de 18.000 euros per al germà de la víctima i de 20.000 euros per a cadascun dels seus dos fills.

Segons els fets provats que reflecteix la resolució, la dona "va participar de manera activa en l'execució de fets que van causar la mort" de qui era la seua parella, i "ho va fer amb la intenció d'aprofitar-se econòmicament dels seus béns i diners”, “en haver sigut nomenada per aquest hereua universal en el seu testament".

La sentència afig que "el cúmul de proves de naturalesa indiciària al costat de la directa de la troballa del cap de la víctima i al resultat de les pericials practicades, han abocat el jurat a considerar acreditat que l'acusada va matar a la seua parella".

"Es va desfer del cadàver i va entregar el crani a la seua amiga, fent-li creure que la caixa contenia joguets sexuals, sabedora que la denúncia dels familiars de la seua parella anava a acabar en una investigació policial que probablement portava aparellat un registre en el seu domicili", afirma la sentència.

Quant al motiu per a conservar el crani, la resolució judicial entén que "només l'acusada pot contestar", encara que recorda que "era beneficiària del terç de lliure disposició en el testament de la seua parella, havia sigut instituïda hereua universal i havia sigut objecte de llegat de l'habitatge en el qual residia la parella".

A més, ressenya que, en el judici, l'acusada "no va poder o no va voler oferir, podent fer-ho, una explicació raonable que poguera servir per a desvirtuar les proves incriminatòries vàlides practicades, per la qual cosa aquesta falta d'explicació pot servir com a element corroborador de les tesis acusatòries".

“Hem d'imposar la pena màxima, perquè no podem deixar de considerar el fet de la decapitació de la víctima i de l'ocultació de la resta del cadàver, accions aquestes tendents a la desaparició de proves de càrrec que van més enllà d'un autoencobriment impune i la reprovació del qual ha de ser la màxima”, assenyala la sentència.

I s'afig: “De la condemnada depén que la resta del cos es trobe algun dia”.