La primera sentència favorable a una pacient amb banda gàstrica, una porta a l'esperança de milers de persones afectades
Un cirurgià valencià va operar 3.000 pacients amb obesitat, la majoria dels quals han patit greus seqüeles.
"No poder caminar, no poder respirar. El menjar se me n'eixia pel nas i els àcids, pels llagrimals dels ulls. Era un dolor continu i cridaves i no et feia cas". Com un calvari, ha definit Clara Hernández a Les notícies del matí la seua experiència amb un baló gàstric. Hernández va ser la pacient 1.200 del doctor Vicente Dolz, a qui un jutjat de València acaba de condemnar per mala praxi en la primera sentència que dona la raó a una pacient pel cas de les bandes gàstriques. La decisió ha obert una porta a l'esperança de la resta de persones afectades, com explica Hernández, que també presideix l'Associació d'Afectats per la Cirurgia Bariàtrica. Es calcula que el cirurgià va operar 3.000 persones entre el 2000 i el 2011, la majoria de les quals han patit greus seqüeles.
La sentència reconeix que el metge no va informar dels riscos i, a més, en eixe moment les bandes gàstriques ja estaven en desús, perquè en un 25% dels casos donaven problemes.
"A qui no ha mort, l'ha matat en vida", explica Hernández, que ha relatat el rosari de problemes que han patit els pacients, com perforacions en els pulmons o afeccions del fetge. La dona ha explicat als micròfons d'À Punt que patia forts dolors des del primer dia perquè el cirurgià li va colocar malament el baló gàstric, i que arrossega seqüeles greus malgrat que fa anys que un altre equip de metges li va retirar la vàlvula.
La majoria de les intervencions de les bandes gàstriques es van fer en clíniques privades perquè la Seguretat Social no cobria aquest tipus de reducció d'estómac. Al final d'octubre de 2018 els grups parlamentaris de les Corts van aprovar per unanimitat que la sanitat pública atenguera els afectats per la implantació d'aquestes vàlvules.
