La presidenta dels biòlegs: “No és una solució centrar-nos només en la construcció d’infraestructures, hem d’anar a les causes”

“No tindrem prou infraestructures per a les futures danes que vindran. Per tant, no és una solució centrar-nos només en elles i deixar de banda les causes d’este tipus de precipitacions”. Així ho veu la presidenta del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, Maria Diago, qui advoca per contemplar intervencions al llarg tota la conca dels llits i no únicament en punts determinats, perquè “tot el que passa en un territori està determinat pel que passa aigües amunt i el que està distribuït aigües avall”, ha advertit durant la seua intervenció en Les notícies del matí.

L’endemà que este col·legi professional presentara un estudi amb trenta mesures per a reconstruir la zona zero, Diago defensava en À Punt una visió més àmplia a l’hora de plantejar futures solucions en cas d'inundacions, unes inundacions que, com ha remarcat, el canvi climàtic incrementarà en els pròxims anys. “El canvi climàtic augmentarà la naturalesa del clima mediterrani”, ha advertit.

Per això, aposta per infraestructures, bé siguen naturals o d’obra hidràulica, que siguen com més resilients i menys costoses possibles. Per tant, advoca per, en lloc de centrar-se en les grans obres públiques en els trams baixos dels llits, planificar una sèrie de mesures en el conjunt del llit. “No hem d’intervindre únicament en la part baixa dels llits amb infraestructures hidràuliques, sinó en cada part de la conca fer allò que corresponga”, ha exposat la presidenta dels biòlegs.

Cal revisar com s’han d’executar les obres, perquè la infraestructura hidràulica no és l'alternativa que millor solucionarà el problema

En este sentit, posava com a exemple, preguntar-se com està el clavegueram. “Cal revisar com s’han d’executar les obres, perquè la infraestructura hidràulica no és l'alternativa que millor solucionarà el problema”, ha apuntat. En esta línia, assegurava que el fet que el barranc de Poio no estiguera canalitzat no ha sigut la causa de la seua letalitat: “No ha produït totes eixes morts perquè no estava canalitzat, molts rius europeus estan revertint les canalitzacions perquè el fet que ho estiguen augmenta la velocitat de l’aigua. La força de l’aigua sols la pot frenar la vegetació. El bon estat dels espais naturals és imprescindible per a evitar que l’aigua agafe velocitat”, argumenta.

Per això, apuntava que l’aigua es va emportar tots els ponts sobre el parc del Túria, també la vegetació de la ribera, però l’arbrat propi de ribera va resistir, els únics que han quedat en peu.

Els agreujants de Poio

Respecte al cas concret de Poio, Maria Diago assenyalava que és un llit que té un desnivell de vora mil metres, conté materials que són quasi impermeables, van a parar al barranc diversos llits que, a més en molts casos van secs la major part de l’any i s’ha urbanitzat molt en les proximitats. Totes estes circumstàncies van convertir Poio en un llit mortífer, especialment tenint en compte la gran concentració de població urbanitzada del tram final. “La mateixa aigua en un altre territori no haguera causat ni la meitat de dany”, assegura.

Així mateix, afegia que qualsevol alternativa per a evitar inundacions en els pròxims anys ha de contemplar la reducció d’emissions. “Ens va la seguretat vital en això”, ha aclarit la presidenta del col·legi oficial de Biòlegs. Maria Diago recordava que, en els últims dos períodes més constructius, es van alçar vora 7.000 tones de formigó per quilòmetre quadrat, la qual cosa suposa el doble de la mitjana. A més, bona part d’eixe formigó es va concentrar en la línia litoral, segons remarcava. “Això no hi ha sistema que ho aguante”, ha sentenciat.