El lent abandonament dels cementeris dels pobles de muntanya
Tot i això, alguns dels emigrants dels pobles han demanat descansar en pau al poble on van nàixer
Els pobles de muntanya es buiden i els cementeris s'abandonen lentament, encara que algunes famílies que van emigrar tornen al poble en Tots Sants i demanen descansar en pau on van nàixer.
Al Bellestar, en plena Tinença de Benifassà (Baix Maestrat), on resideixen huit persones, han ampliat la capacitat del cementeri malgrat que el despoblament l'està deixant sense veïnat. Sergio Cervera, tinent d'alcalde del Bellestar, ens informa que “els emigrants que van marxar fora ara demanen un lloc per a ser soterrats al poble i hem ampliat la capacitat amb onze nínxols nous i dotze columbaris”.
No massa lluny, al Boixar, a 1.100 metres d'altitud, viuen unes dotze persones. Una de les tasques importants abans de Tots Sants és netejar el cementeri de males herbes per a rebre les famílies que van emigrar als anys cinquanta del segle passat. Antonio Navarrete Pla, el regidor delegat del Boixar, declara que “cada vegada ve menys gent, ací l'últim soterrament va ser l'any 2000”.
Un dels cementeris més xicotets i ubicats a més altitud del territori valencià es troba a Coratxà, a 1.320 metres, una població on viuen solament dues persones i al cementeri no han soterrat a ningú des de fa uns 40 anys.
