La península Ibèrica viurà tres eclipsis en menys de tres anys, és un fenomen casual?

Espanya viurà dos eclipsis totals de Sol en menys d’un any, el del pròxim 12 d’agost i el del 2 d’agost del 2027, un fenomen espectacular que no es veu a la península Ibèrica des del 1912 i que no es repetirà fins al 2053. Sembla aleatori, però realment hi ha certs factors que determinen la freqüència d’esta conjunció astronòmica. 

Un eclipsi solar es produïx quan, des de la perspectiva de la Terra, la Lluna passa per davant del Sol i l'oculta. Depenent del punt d’observació, pot ser total quan tota la superfície del Sol queda coberta per la Lluna; anular, quan la Lluna no cobrix del tot eixa superfície i deixa visible un anell solar, i parcial, quan la Lluna només oculta una part del Sol.

Cada any es produïxen de quatre a set eclipsis de Sol i de Lluna, que s’avancen una mica cada any. Per això, no tenen lloc sempre en els mateixos mesos, a pesar que “seguixen un patró molt regular”, afirma Miguel Querejeta, astrònom de l'Observatori Astronòmic Nacional.

L’especialista assenyala que els eclipsis lunars només poden ocórrer en lluna plena, mentre que els solars només es donen amb la lluna nova —cosa que ja identificaren civilitzacions antigues com la mesopotàmica i la maia—. Per això, “les dates en què pot ocórrer un eclipsi cada any es reduïxen a unes poques”, conclou.

No obstant això, com que este fenomen —sobretot un eclipsi total— és el resultat de factors molt específics, com l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra i la seua distància relativa al Sol, “la periodicitat amb què és visible des d'un lloc concret és molt més capritxosa”, advertix.

A Espanya, l'últim eclipsi anular visible va ser el 2005, i l'últim eclipsi total es va poder vore el 1959, però només a les Canàries. A la Península no s'ha vist un eclipsi total de Sol des de fa més d'un segle.

Per contra, a la interposició astral del pròxim 12 d’agost, la seguirà un altre eclipsi total el 2 d’agost del 2027 i un altre anular el gener del 2028, un fet històric i prou casual que s’ha anomenat tríada d’eclipsis ibèrics. 

Tenint en compte que —de mitjana— en un lloc concret es pot vore un eclipsi de Sol total cada quasi 400 anys, que a Espanya se'n vegen dos en dos anys consecutius “és una casualitat considerable”, tot i que la banda de totalitat no siga la mateixa zona del país, admet Querejeta. 

L’astrònom recorda que el de la setmana vinent és el primer eclipsi solar a l’Europa continental d'este mil·lenni, i aconsella no perdre-se’l, perquè és “una oportunitat històrica que marcarà el record de tota una generació”, aconsella l'astrònom espanyol.