Parlar de salut mental i demanar ajuda: el primer pas per a trencar el silenci

En el Dia de la Salut Mental els especialistes alerten que la vergonya, la por i els prejuís encara dificulten que moltes persones expressen el seu patiment emocional

La salut mental de la juventut ha empitjorat amb la pandèmia
Els tabús de la salut mental / Shutterstock

En el Dia Mundial de la Salut Mental, els especialistes recorden que demanar ajuda no és un signe de debilitat. Parlar del que ens passa, expressar les emocions i acudir a un professional quan és necessari són passos importants per a cuidar el benestar psicològic. No obstant això, la vergonya, la por i els estigmes que encara envolten els trastorns mentals fan que moltes persones visquen el seu patiment en silenci.

Una pregunta tan senzilla com "Et veig malament, últimament no eres tu. Què et passa?" pot obrir la porta a una conversa necessària. Sandra Pérez, professora de Psicologia de la Universitat de València, destaca la importància de mostrar-se disponibles per a escoltar i acompanyar les persones que travessen un moment difícil. L'objectiu, apunta, és crear un entorn de confiança en què parlar del malestar no resulte incòmode ni estiga condicionat per la por de ser jutjat. Compartir el que ens passa amb algú de confiança pot ajudar a alleujar el patiment i a fer el primer pas per a buscar suport.

Els prejuís continuen sent una de les barreres principals per a abordar la salut mental. Paco Bellver, president de la Societat Valenciana de Psiquiatria, recorda que tindre un trastorn mental no implica ser una persona violenta. Segons assenyala, les persones amb trastorns mentals són responsables de menys del 2% de l'agressivitat registrada.

També cal desterrar la idea que les baixes laborals relacionades amb la salut mental són un capritx o que totes les persones amb problemes emocionals necessiten medicació. El tractament depén de cada situació i ha d'adaptar-se a les necessitats de cada persona.

Per això, els especialistes insistixen en la importància de reconéixer el problema sense culpabilitzar-se i de perdre la por a acudir a un professional. La intervenció psicològica pot ser fonamental, encara que no tots els casos requerixen el mateix abordatge.

Escoltar, observar i oferir ajuda

De vegades, el malestar emocional no s'expressa directament amb paraules. La tristesa persistent, l'aïllament o els canvis sobtats de conducta poden ser senyals d'alerta que convé tindre en compte. També és important parar atenció al llenguatge no verbal i als canvis en el comportament habitual.

Davant d'estes situacions, els especialistes recomanen mostrar disponibilitat, preguntar sense pressionar i escoltar sense jutjar. No sempre és fàcil parlar del que ens passa, però hi ha altres maneres de començar a expressar-ho. Escriure el que sentim i compartir-ho amb algú de confiança també pot ser un primer pas.

L'entorn més pròxim té, per tant, un paper important. No es tracta de tindre totes les respostes ni de solucionar el problema, sinó de fer saber a l'altra persona que no està sola i que pot comptar amb suport quan estiga preparada per a demanar-lo.

On buscar ajuda en salut mental

Els centres de salut poden valorar cada cas i, quan siga necessari, derivar la persona als servicis especialitzats de salut mental. Buscar ajuda professional permet avaluar el malestar i determinar quin tipus d'atenció és més adequat.

A més, el 024 és el telèfon gratuït d'atenció a la conducta suïcida, disponible les 24 hores del dia. Està dirigit a les persones amb pensaments o risc de conducta suïcida i també pot orientar familiars i persones pròximes. En una emergència immediata, cal telefonar al 112.

En el Dia Mundial de la Salut Mental, el missatge dels especialistes és clar: parlar del que ens passa, demanar ajuda i acompanyar qui patix són gestos que poden marcar la diferència. Perquè, de vegades, tot comença amb una pregunta senzilla i amb la voluntat d'escoltar.

També et pot interessar

stats