Obrin un expedient a les clarisses de Burgos per tindre una granja de gossos sense llicència
La comunitat de religioses està en el focus mediàtic des que fa una setmana anuncià la decisió d'abandonar l'Església catòlica
El servei de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó ha obert un expedient a la comunitat de religioses clarisses de Burgos per tindre una granja de gossos sense la preceptiva llicència de nucli zoològic que exigeix una sèrie de mesures per a garantir el benestar dels animals. Segons han informat fonts del servei, les religioses han rebut ja la notificació de l'obertura de l'expedient, encara que el procediment no està tancat i es troba en període d'al·legacions. Una vegada finalitzat, les monges podrien enfrontar-se a una sanció econòmica.
A més de no disposar de la llicència de nucli zoològic que depén de la Junta de Castella i Lleó, les monges estan pendents de la resolució definitiva d'un altre permís preceptiu, en este cas de responsabilitat municipal. La protectora d'animals de Burgos, Proambur, ha denunciat esta situació en xarxes socials.
La comunitat de religioses està en el focus mediàtic des que fa una setmana anunciaren la decisió d'abandonar l'Església catòlica per a passar a estar sota la tutela i jurisdicció de Pablo de Rojas Sánchez-Franco i la seua anomenada Pia Unió de Sant Pau Apòstol, que no estan en comunió amb Roma i el fundador de la qual va ser excomunicat en 2019.
A València es coneixen més detalls del fals bisbe Subirón, en teoria mentor ideològic del pare Rojas. Salva Alemany, escriptor valencià de novel·la negra recull la vida i obra de Subirón en el llibre Lapsus, i com des del seu humil ermitori va estendre els seus tentacles. “Té tot un entramat de donar treball a les persones migrants que té acollies en l’alberg i li han arribat a concedir subvencions de l’ajuntament per un valor de 200.000 euros”, explica Alemany.
Subirón va ser nomenat per un fals bisbe vietnamita, i ja amb el poder diví va aparéixer Pablo de Rojas Sánchez-Franco. “De Rojas va ser ordenat bisbe en dos ocasions per Subirón, en 2005 i en 2006”, apunta l’expert. Però Subirón nega ara la relació amb Rojas, el fals bisbe que dona suport a la rebel·lió conventual de Burgos.
