El nou rector de l'UJI reclama un finançament "suficient i estable" per a les universitats públiques
El president de la Generalitat destaca la llei de ciència i el Pla 2030 com a eixos per a reforçar el sistema universitari
El nou rector de la Universitat Jaume I (UJI), Jesús Lancis, ha reclamat este dimecres un finançament "suficient i estable" per a les universitats públiques i ha demanat que es desplegue per complet l'acord plurianual 2026-2029 subscrit entre la Generalitat i les universitats valencianes. El nou rector inicia així un mandat al capdavant de la institució que s'estendrà fins a l'any 2032.
Durant el discurs de presa de possessió, al qual ha assistit el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, Lancis ha afirmat que este acord "assegura la base mínima necessària per al funcionament dels campus valencians", però ha advertit que cal desenvolupar-lo íntegrament per a afrontar l'augment dels costos, les necessitats estructurals i les noves exigències del sistema universitari.
Defén un model de finançament estable
El rector ha reivindicat la necessitat d'un model de finançament que permeta planificar a llarg termini i garantisca prou recursos per a infraestructures, personal i estratègies científiques "amb estabilitat i confiança".
A més, ha oferit la col·laboració de l'UJI amb les administracions públiques "amb lleialtat, responsabilitat i voluntat d'arribar a acords", a més d'aportar dades, criteris i propostes.
La universitat, "ascensor social"
Lancis també ha defés el paper de la universitat pública com a ferramenta d'igualtat d'oportunitats i cohesió social. "Està en joc un bé major: la cohesió social", ha afirmat, abans d'advertir que una societat que reduïx la inversió en el que és públic "acaba pagant-ho en desigualtat, i la desigualtat sempre ix més cara".
En este sentit, ha qualificat la universitat pública d'"ascensor social" i ha remarcat la seua contribució a reduir les desigualtats.
Reptes: Intel·ligència artificial amb criteri
Entre els reptes del mandat, el nou rector també ha fet referència a l'impacte de la intel·ligència artificial en l'ensenyament universitari. Ha assegurat que esta tecnologia "ja és una realitat a les aules", però ha defés que la incorporació s'ha de fer "de manera pautada i amb criteri".
"Una màquina ens pot ajudar a pensar; no pot pensar per nosaltres ni decidir per nosaltres", ha afirmat, alhora que ha reivindicat que una de les missions essencials de la universitat continua sent ensenyar a pensar.
Lancis ha situat igualment entre les prioritats del seu mandat la igualtat, la sostenibilitat, la cooperació, l'atenció a la diversitat i la defensa del valencià com a part de la identitat de la Universitat Jaume I.
Pérez Llorca destaca la llei de ciència i el Pla 2030
Per la seua banda, el president de la Generalitat ha explicat que el govern valencià treballa en una llei de ciència que “ordene, simplifique i dote d’estabilitat el sistema investigador universitari”, així com en un Pla 2030 orientat a alinear “talent, infraestructures, transferència de coneixement i sectors estratègics”.
A més, ha assenyalat que la Generalitat impulsa programes per a atraure i retindre talent investigador i també inversions en infraestructures cientificotecnològiques.
Pérez Llorca ha reconegut que la planificació universitària ha estat condicionada durant anys per la incertesa, però ha assegurat que el seu executiu ha establit “els fonaments d’un marc estable, avaluable i a llarg termini”.
Reforçar el sistema de beques i premiar l'esforç acadèmic
En matèria educativa, el president ha remarcat el reforç del sistema de beques per a garantir que “cap estudiant haja d’abandonar els estudis per motius econòmics”, amb iniciatives com les beques GV-Talent i la recuperació dels premis a l’excel·lència acadèmica.
També ha recordat la congelació dels preus de les matrícules universitàries i ha anunciat que es posarà en marxa la gratuïtat de la matrícula per als estudiants que aproven totes les assignatures del primer curs. “Crec fermament que cal recuperar la cultura de l’esforç”, ha afirmat Pérez Llorca, que ha vinculat estes mesures al reconeixement del rendiment acadèmic.