Les morts per calor es disparen al juliol i els deu primers dies ja superen el total del mes sencer en el 2024

L'any 2025 trenca tots els registres històrics de calor a Espanya i la Comunitat Valenciana, amb la constatació que l'estiu comença cada vegada abans. No si ens cenyim a les dates oficials, però sí pel que fa a la sensació tèrmica, en els termòmetres. Este fenomen de basca precoç i persistent, que les veus expertes vinculen al canvi climàtic, té un efecte directe en la salut humana. Així ho mostren les dades del sistema de monitoratge de mortalitat diària (MoMo) de l'Institut Carlos III, que evidencien com s'han disparat les defuncions atribuïbles a la calor excessiva. Els deu primers dies de juliol, 91, ja superen el volum total del mes sencer en el 2024, quan l'estimació va arreplegar-ne 84. I si comparem el mateix període, sols de l'1 al 10, la quantitat del 2025 multiplica per huit la de l'any anterior (11).

Els registres provisionals que ens deixa fins ara juliol sobre les morts atribuïdes a la calor són preocupants, perquè quasi tripliquen les acumulades en tot juny (32) en esta mateixa estadística del MoMo. I això que el sext mes de l'any ha batut rècords en els termòmetres i ha sigut el més càlid des d'almenys 1950, quan l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va començar la sèrie històrica. Des que va començar el que l'Institut Carlos III cataloga com la temporada estival, a partir del 15 de maig, han mort 124 persones per excés de temperatura, set vegades més que en esta franja temporal en el 2024, quan en foren 17.

Els especialistes avisen que la calor sostinguda i extrema, amb nits encadenades en què les mínimes es queden per damunt dels 20 °C, ja no és només una amenaça estacional, sinó que s'ha convertit en un risc creixent per a la salut pública. La problemàtica impacta sobretot en la població més gran, la més vulnerable, i també les persones amb patologies prèvies. També pot ser perillós per als més menuts, perquè no s'adonen que estan deshidratats.

La majoria dels casos que hem conegut de víctimes mortals a conseqüència de la calor, l'última un home de 53 anys que va faltar dimecres a Alacant, moren a casa, després de patir dies seguits amb temperatures molt altes o de treballar a la intempèrie amb el sol al bescoll. És l'exemple de la netejadora de Barcelona que va perdre la vida després de passar-se la jornada laboral agranant amb 36-37 °C al mercuri i roba que no transpirava correctament.

Augmenten les atencions hospitalàries per colps de calor

A l'Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva, una de les ciutats valencianes més caloroses i que ja ha superat diversos dies els 40 °C, han atés un 20% més de pacients per afeccions relacionades amb les altes temperatures i en alguns casos els han hagut de derivar a l'UCI, han comentat a À Punt NTC fonts del centre. Este 2025, asseguren, han marcat un rècord, amb entre un 40 i 50% més de pacients en urgències que en anys anteriors.

La Conselleria de Sanitat insistix en la importància de seguir una sèrie de recomanacions per a protegir la salut davant dels episodis de temperatures extremes. Els consells inclouen, entre altres, fer exercici durant les hores menys caloroses, evitar l'exposició directa al sol entre les 12:00 hores i les 17:00 hores, beure abundant aigua, evitar l'alcohol i la cafeïna o menjar ensalades, fruites i verdures. Professionals sanitaris recorden que un colp de calor pot matar en qüestió d'hores perquè, en els casos més greus, porta a una fallada multiorgànica. Per això cal saber com reaccionar si nosaltres mateixos o algú del nostre voltant comence a trobar-se malament, refredant ràpidament l'organisme i avisant emergències.