Mor Calypso, l'únic antílop salta-roques d'Europa i un dels animals més estimats del Bioparc
De 26 anys, ha viscut una vida extraordinàriament llarga, ja que normalment aquesta espècie viu de 12 a 15 anys
Calypso era l'únic antílop salta-roques d'Europa i un dels animals més estimats del Bioparc de València. S'ha mort aquest divendres als 26 anys després d'una longevitat "realment extraordinària", ja que l'esperança de vida d'aquesta espècie —Oreotragus oreotragus— oscil·la entre 12 i 15 anys.
Calypso era molt conegut entre les persones que visiten el parc amb assiduïtat i un dels animals més estimats per tot el personal, que ha estat dedicat a oferir-li totes les cures possibles fins a l'últim moment perquè tinguera el màxim benestar, han explicat en el parc.
Els cuidadors i cuidadores han compartit un sentit homenatge a Calypso recordant alguns dels millors moments d'aquests anys que ha viscut al Bioparc i l'afectuosa celebració del 26é aniversari aquest setembre. El parc li va preparar llavors una celebració extraordinària amb un cridaner pastís.
Llista Roja de conservació
L’antílop salta-roques habita en les formacions granítiques pròximes a la sabana i està inclòs en la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) com a preocupació menor, perquè la pèrdua generalitzada d'hàbitat alerta sobre la importància de mantindre'n monitorada l'evolució.
Calypso va nàixer a Frankfurt (Alemanya) el 1996, des d'on el van traslladar a Amsterdam (Holanda) i el 2008 —l’any d’obertura— va arribar al Bioparc de València. Fins ara podia contemplar-se en l'aviari, on destacava entre el grup de damans roquers (Procavia sp.) i multitud d’ocells.
Les particularitats i l'avançadíssima edat de l'animal van originar un protocol particular perquè requeria unes atencions i un maneig diferent. L'objectiu era aportar-li la qualitat de vida més gran possible amb revisions veterinàries i tractaments específics de pedicura, perquè continuara desplaçant-se àgilment. Una altra part essencial era la neteja diària de la glàndula que està davall del llagrimer, per la qual secreten un fluid amb què marquen el territori i que és fonamental atendre per a evitar-ne l'obstrucció.
