La cap de meteorologia d'À Punt defén que la dana se sabia des de quatre dies abans: "La magnitud era històrica"

Des de les 20:36 hores de divendres 25 d'octubre, quatre dies abans de la barrancada, la previsió d'una dana amb pluges torrencials i registres històrics va assolir "una altra probabilitat" per als meteoròlegs d'À Punt. Els models anticipaven que el gruix de les precipitacions descarregaria en les capçaleres dels rius, i no a vora mar i "per tant, el risc de riuades era molt elevat". "La magnitud de l'episodi estava claríssima. Era històric" [...] "Es veia tan clar i era de tant impacte, que avisàrem la direcció perquè es preparara per al que passaria dimarts", ha explicat la cap de Meteorologia, Victòria Roselló, en la comissió d'investigació de la dana al Congrés, recordant la programació especial amb què la radiotelevisió pública valenciana va fer seguiment en temps real des de la matinada del 29-O.

Roselló ha defés que la previsió, "que no havia vist en dècades", anticipava una situació "fora del comú" en els seus trenta anys d'experiència i "extremadament perillosa" en els models de meteorologia des de dies abans i que la informació que hi havia en obert era suficient per a anticipar l'episodi "amb uns coneixements mínims de geografia".

"Es podia preveure amb hores d'antelació, no amb dies, veient el que plovia i amb la xarxa de 800 estacions d'AVAMET (l'Associació Valenciana de Meterologia, que oferix informació en obert). Amb informació pluviomètrica, qualsevol que tinguera un coneixement mínim de la geografia valenciana sabia que hi hauria una catàstrofe en l'Horta Sud", ha precisat a preguntes de la diputada del PP Sandra Pascual.

"La previsió es complix rigorosament des de la matinada"

"La previsió es complix rigorosament des de la matinada", ha recordat sobre aquell 29 d'octubre en què ha subratllat com un fet "incontestable" i "innegable" que "les dades estaven a l'abast de tot el món" i que eren suficients per a haver pres decisions molts abans. Tant la informació tècnica, com les imatges que emetia À Punt en la televisió i les xarxes socials. "Evidentment, no van vore À Punt aquell dia", ha lamentat, preguntada pel Cecopi.

La cap de Meteorologia ha defés que els avisos rojos de l'Aemet, les inundacions des de la matinada a la Ribera i la catàstrofe d'Utiel ja eren motius suficients per a avisar la població. I que a tot tardar s'hauria d'haver fet a les 17:00 hores, amb una alerta "contundent" perquè venia "un tsunami". "Viure la inacció aquell dia per a tots el que estàvem allà va ser frustrant, terrorífic... No li ho desitge a ningú. La catàstrofe estava servida, sobretot a primera hora de la vesprada", ha recordat.

Ha explicat que a les 14:00, 15:00 hores el seu equip sabia que quedàvem les tres pitjors hores perquè no parava de ploure i ha marcat un moment dramàtic, a les 15:40 hores al barranc de Poio, on la informació de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer evidenciava un augment dramàtic del cabal, que els va fer pensar que podia ser una errada, a falta de validació, però que era "consistent" amb el que estaven veient. A les 17:40 hores, quan van començar a caure el wifi que les connectava amb les estacions d'Avamet (Associació Valenciana de Meteorologia), van recórrer als satèl·lits i altres instruments que confirmaven que la pluja continuava enquistada a la capçalera de barrancs i rius, cosa que constatava el perill d'inundacions per a la població.

"El drama és que s'oblida el Poio i comença a ploure de manera desproporcionada"

Preguntada pel missatge de la Conferència Hidrològica del Xúquer en què informa que el cabal del Poio estava baixant, Roselló ha valorat que "la desgràcia sempre és un cúmul de males casualitats", perquè malgrat l'alerta hidrològica vigent des del migdia, "quan hi ha una crescuda 264 metres cúbics per segon", s'informa d'una baixada del cabal posterior. Segons Roselló, "el drama és que ací s'oblida el (barranc de) Poio, perquè després comença a ploure de manera desproporcionada a primera hora de la vesprada" i el cabal torna a incrementar-se fins a desbordar-se.

Roselló ha repassat, a partir de les dades de la CHX, com des de les 17:45 hores es va produir un creixement exponencial del cabal de Poio cada cinc minuts -passant de 493 m³/s a 1199 en mitja hora m³/s) que anticipava el desastre. "En la part més ampla, el Poio assumix 1.000 m³/s (...) El sensor es mor a les 18:55 hores amb 2,283 m³/s per segon", ha subratllat. "Consultem en la web de la CHX les dades, que estan a l'abast de qualsevol", ha aclarit sobre esta informació.