La meitat de les platges del món poden desaparéixer aquest segle
Un estudi científic pronostica que els arenals espanyols perdran, si no s'atura el canvi climàtic, fins a 86 metres d'amplària abans de 2100.
La meitat de les platges del món podrien desaparéixer a les acaballes del segle pel calfament global derivat del canvi climàtic. L'alerta l'ha fet un estudi que publica la revista Nature Climate Change i que ofereix perspectives poc favorables per al sud d'Europa en general i Espanya en particular. En el millor dels escenaris previstos, els científics pronostiquen una reversió de 27 metres per a 2050 i de 60 metres per a finals de segle. En el pitjor, és a dir, si no es prenen mesures urgents per a contindre el canvi climàtic, la reculada podria ser de 86 metres. Tenint en compte que la majoria de les platges espanyoles tenen amplàries inferiors als 90 metres, això implicaria que Espanya es quedaria sense una bona part de les platges abans de 2100, segons pronostica l'investigador de la Universitat de Cadis i coautor de l'estudi Theocharis Plomaritis.
Els pronòstics són, però, pitjors lluny del Mediterrani. Si s'analitza la longitud total de platja d'arena que es pot perdre, la zona més afectada seria Austràlia, amb quasi 12.000 quilòmetres en perill, mentre països com el Canadà, Xile, Mèxic, la Xina i els Estats Units també es veurien “molt afectats”, explica l'estudi.
La regressió de litoral arenós amenaça amb la desaparició dels xicotets estats illencs i el risc d'erosió també és especialment alt a Gàmbia i Guinea Bissau, on més del 60% de la zona costanera d'arena pot perdre's.
L'equip científic ha tret aquestes conclusions de l'anàlisi de les bases de dades i imatges de satèl·lit sobre els canvis en les línies de costes entre 1984 i 2015. Els resultats assenyalen que, sense mesures per a mitigar el canvi climàtic i d'adaptació, quasi la meitat de les platges del món se situen sota amenaça d'extinció a finals de segle, però que aquest nombre es podria reduir en un 40% amb mesures de contenció.
En qualsevol cas i fins i tot en el millor dels pronòstics –que el calfament global es desaccelerara–, els autors consideren que les societats hauran d'adaptar-se a una considerable pèrdua de platges arenoses, amb les greus conseqüències socials, econòmiques i mediambientals derivades.
La urbanització del litoral tampoc ajuda en aquesta lluita contrarellotge. Les platges són dinàmiques i tenen mecanismes d'adaptació natural a la pujada del nivell de la mar, però aquest sistema ho té molt més difícil quan topa amb obstacles verticals, com murs o edificis, perquè llavors la platja perd altura i s'afona a poc a poc.
