La meitat dels afectats per la dana arrosseguen malestar psíquic i un 15,7% mantenen estrés posttraumàtic

El 49% de la població adulta de les zones afectades per la dana del 29-O del 2024, quasi la meitat de les víctimes, reporten malestar psíquic moderat o alt entre 15 i 18 mesos després de la barrancada, mentre un de cada quatre menors de 6 a 14 anys manifesten dificultats emocionals o de conducta.

Ho indica en les conclusions la primera fase d'una macroinvestigació sobre la salut mental en la població després del desastre, l'anomenat Estudi de Seguiment Epidemiològic de la Salut Mental en la Zona dana (SEDANASM), impulsat pel ministeri i la Conselleria de Sanitat.

El treball, que es basa en 7.496 entrevistes en 46 municipis de la província de València, revela també símptomes de trastorn per estrés postraumàtic més d'un any després en el 15,7% de la població. L'han diagnosticat en el 26% de les persones que van patir "l'impacte més gran" per les inundacions i en el 9% de les que van tindre una afectació "moderada".

Pel que fa al malestar psicològic global, les dones enquestades el presenten en més proporció (54,8%) que els homes (41,9%). Tanmateix, l'estudi advertix cal entendre el conjunt dels resultats com a estimacions poblacionals a partir de les persones que han participat.

Prop del 40% dels adolescents i el 25% dels xiquets amb dificultats emocionals

En la mostra de l'enquesta han participat 1.024 menors de 6 a 14 anys i 292 adolescents de 15 a 17 anys. El 25,5% dels primers presenten dificultats emocionals o de conducta, que s'eleven al 39,1% en el cas dels adolescents. Els símptomes d'estrés posttraumàtic es van observar en el 22,2% del primer grup i en el 20,5% del segon. Entre les alteracions en la vida quotidiana destaca la reticència de dos de cada tres a tornar al seu centre educatiu.

Els qüestionaris, que es van fer entre febrer i abril, van avaluar el malestar psicològic, els símptomes d'estrés posttraumàtic i la qualitat de vida relacionada amb la salut, tenint en compte factors com l'edat, el sexe, la situació econòmica i els antecedents en salut mental.

Les entrevistes també dibuixen un mapa del dolor, per l'experiència en primera persona. El 24,8% de les persones adultes va declarar haver perdut a algú pròxim, el 12,7% va ser arrossegat per l'aigua o va quedar atrapat en ella i el 32,7% va patir danys en el seu habitatge habitual. El 36% va referir un impacte econòmic moderat o greu.

Primera fase d'un estudi que farà seguiment almenys dos anys més

Els resultats recolzen la necessitat de mantindre els recursos d'atenció a la salut mental en zona dana, amb especial atenció a les persones que van patir un major impacte, patixen dificultats econòmiques o tenien problemes de salut mental previs.

El treball és només el punt de partida de la investigació sobre els impactes en la salut mental de la barrancada. En les dos pròximes fases següents, previstes aproximadament un i dos anys després de la primera, es farà seguiment per a conéixer quins problemes persistixen, com evolucionen i quins factors s'associen amb la recuperació.

L'estudi el dirigixen el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri i l'equip d'epidemiologia de la conselleria, tant pel que fa als criteris cientificotècnics com en l'anàlisi de les dades, amb suport de l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) de l'Institut de Salut Carles III.