MAPA | El foc ha arrasat prop de 4.000 hectàrees de la serra d’Espadà
Consulta en l'interactiu com ha sigut l’evolució de l’incendi de la Vall d’Uixó des del 25 de juliol
L'incendi forestal declarat dissabte 25 de juliol a la Vall d'Uixó (Plana Baixa), encara actiu, ha calcinat un total de 9.599 hectàrees, de les quals el 40%, unes 3.840 hectàrees, pertanyen al Parc Natural de la Serra d'Espadà segons l'últim balanç oficial confirmat este divendres pel conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama. En total, l’incendi ha arrasat la vegetació d’un 12% de l’espai protegit.
Durant les primeres jornades, el foc es va estendre amb rapidesa cap al nord-oest, empés per les altes temperatures i el vent, i en només 48 hores va deixar arrere l'entorn més urbanitzat de la Vall d'Uixó per a endinsar-se en el vessant sud de la Serra d'Espadà, a l'altura de Betxí i Alfondeguilla. Diumenge i dilluns van ser els dies de major activitat, amb l'avanç de fronts que van obligar a ampliar de manera successiva el perímetre d'evacuació a nous municipis.
A partir de dimarts i dimecres, el ritme d'expansió es va frenar de manera notable gràcies a un desplegament de trenta mitjans aeris i prop de 400 efectius treballant simultàniament sobre el terreny, que van aconseguir consolidar bona part del perímetre —al voltant del 70%. Amb tot, un dels fronts ha continuat actiu fins a estes últimes jornades: el que avançava en direcció a l'interior de la Serra d'Espadà, cap al corredor format per Artana, Eslida, Aín i l'Alcúdia de Veo, la zona que més preocupació ha generat entre els equips d'extinció per l'orografia i la densitat forestal del parc natural.
Eixe desplaçament cap a l'interior de la serra es reflectix en la concentració de punts calents detectats pels satèl·lits durant els últims dies, que s'han anat replegant progressivament al voltant d'eixe eix Artana-Eslida-Aín, mentre la resta del perímetre, ja consolidat, pràcticament no ha generat noves deteccions. És per això que els equips de comandament han identificat este tram com el més preocupant en la fase final de l'incendi, ja que un rebrot ací suposaria avançar encara més cap al cor de l'espai protegit.
Metodologia
Per a seguir esta evolució dia a dia s'utilitzen les dades de detecció de punts calents (hotspots) que capten els sensors dels satèl·lits de la NASA, com MODIS i VIIRS, els quals identifiquen anomalies tèrmiques a la superfície terrestre en cada pas diari sobre la zona. Estes deteccions permeten reconstruir l'avanç geogràfic del foc, però no equivalen a un càlcul exacte de la superfície cremada. Per a això s'empra el servei de Rapid Damage Assessment del sistema europeu EFFIS (European Forest Fire Information System), que genera un perímetre aproximat de l'àrea afectada a partir d'imatges satel·litàries de major resolució. Cal tindre en compte que este perímetre té caràcter provisional i pot variar a mesura que s'incorporen noves imatges i es revisen les dades sobre el terreny. De fet, l’últim perímetre actualitzat correspon a les dades del passat dimarts 28 de juliol, per això hi ha punts calents en zones que es troben per fora d’eixa zona.
