'Los ruidos de la noche': una crònica íntima de la història d'Argentina
Marta Calfat, una de les veus protagonistes de 'Los ruidos de la noche' -en la novel·la, Susana- destaca el respecte i la delicadesa amb què la periodista dibuixa el seu relat familiar i la vida a l'Argentina durant diverses generacions.
La novel·la Los ruidos de la noche, de la periodista Mayte Aparisi, plasma la memòria oral d’una família argentina que resideix a València. Una travessia familiar al llarg de diverses generacions que creua el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic i que viatja des del Líban a l'Argentina, amb parada final a València. La autora ha presentat la seua novel·la en 'Les notícies del matí', acompanyada per Justo Serna, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de València.
"Ningú no va entendre com el meu besavi va canviar d’ofici en arribar a l'Argentina". Aquesta idea que va compartir Gisela Renés (amiga de l’autora) en un sopar casual fa més de deu anys, és la premissa i el punt de partida que desperta la inquietud i la vocació de la periodista d’À Punt. L'autora s’escabussa en la història de la família de Gisela per a escarbar un passat i unes vivències marcades pels fets històrics del país. Juan Domingo i Evita Perón, el colp d’estat, la dictadura de Videla, el mundial…
No era un reportatge per a televisió, no era un article ni una entrevista per a ràdio: era una novel·la que cobra forma gràcies a la coherència històrica
Una mirada respectuosa i històrica
Es tracta d'una novel·la basada en fets reals que fa un recorregut per la història de l’Argentina, sempre amb una mirada íntima, respectuosa i històrica. Entrellaçada per dotze personatges, molts d’ells amb fortes arrels valencianes. Dotze històries que són el fil conductor de la novel·la i que enllacen sota el paraigua de la història. En paraules de l'autora, actualment periodista digital d'À Punt: "No era un reportatge per a televisió, no era un article ni una entrevista per a ràdio: era una novel·la que cobra forma gràcies a la coherència històrica". Un treball que "ha salvat" la periodista, després dura duríssima experiència vital segons ha confessat en Les notícies del matí.
A mi la novel·la m’ha salvat
Ací tens la meua vida, la meua intimitat i el meu temps". I jo ho vaig esprémer com a periodista que soc.
Respecte i delicadesa
"'Ací tens la meua vida, la meua intimitat i el meu temps'. I jo ho vaig esprémer com a periodista que soc". Mayte Aparisi ha elogiat la generositat d’una de les veus protagonistes de la novel·la, Marta Calfat, que ha posat les seues vivències a disposició de l’autora. Per la seua banda, Marta, que és una de les figures clau en la història, ha agraït des dels micròfons d’À Punt el tracte "exquisit" i la subtilesa de l'autora en el retrat del seu testimoni en primera persona. També ha confessat que "veure reflectida la teua vida en un llibre dona vertigen, però gràcies al respecte i la delicadesa de Mayte, tot s’ha arribat a normalitzar". Segons la protagonista, "el llibre és un regal per als descendents, és la memòria de la nostra família convertida en història".
El llibre és un regal per als descendents, és la memòria de la nostra família convertida en història
Marta encara s’aborrona quan recorda alguns dels episodis que prenen forma en la novel·la com ara la cremada de textos i llibres considerats "subversius" al pati de sa casa, en una Argentina dominada per la dictadura i la manipulació. Una imatge colpidora que encara habita el seu record i que respon a una època política i social molt convulsa i a l'objectiu de destruir qualsevol ideologia dissident.
Aparisi reflexiona en l'entrevista sobre els motius dels personatges que els espenten a migrar i deixar arrere família, amics, cultura i tradicions. Sense patir assetjament ideològic ni precarietat econòmica, la família abandona l'Argentina a causa del còctel d'esdeveniments polítics i socials que arriben a ser "asfixiants".
Documentació i investigació històrica, clau en el perfil dels personatges
La novel·la furga en la dura realitat de l’època: desaparicions, tortures, irrupcions en domicilis... Segons Justo Serna, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de València, "des del 1976 fins al 1983, l'Argertina viu el terror en estat pur".
Des del 1976 fins al 1983 l'Argentina viu el terror en estat pur
El catedràtic ha volgut acompanyar l’autora en la seua presentació en el magazín radiofònic d'À Punt i ha destacat "l’enorme treball d'investigació i documentació essencial per a entendre les emocions dels personatges." Justo assenyala que es tracta d’una "crònica excel·lent de la vida a l'Argentina durant diverses generacions" i elogia el gran treball de reconstrucció històrica que ha desenvolupat l'autora.
